EL LLAMP

La
il·lustració mostra la portada del butlletí en
jiddisch
que publicaven els jueus de la companyia Naftalí Botwin de la
brigada Dombroswki del batalló Palafox (XIII Brigada
Internacional)

Honor
als lluitadors per la llibertat

Per
l’amatent avís del meu cosí Henrike
m’he assabentat avui de la mort recent d’un veterà brigadista
jueu que combaté a la Serra
de Pàndols i a la Batalla
de l’Ebre en la darrera Guerra d’agressió
espanyola contra Catalunya (1936-1939). Davall us reprodueixo la
versió catalana que n’he fet de la necrològica
de l’historiador Arno Lustiger publicada el passat 11 d’abril al
diari Le Monde. Molts
jueus, vinguts d’Europa, d’Amèrica i de
Palestina deixaren la vida lluitant per la nostra llibertat, mentre
els
islamites de l’època feien costat a l’exèrcit
espanyol sollevat; convindria que aquests catalanets
que es passegen amb banderes «palestines» comencessin a
saber discernir quins
són els nostres amics i quins
no.

El
29 de març ha mort, a París, Emanuel «Mundek»
Mink, una de les figures llegendàries de la Guerra civil
espanyola i de la Resistència.

Mink
nasqué el 23 d’abril de 1910 a Tomaszow, Polònia. El
1935 emigrà a Anvers, als Països Baixos. Membre del Club
esportiu dels obrers jueus Yask, pertanyia a l’equip belga que havia
de participar en la «Spartakiade»,
els Jocs Olímpics obrers del juliol del 1936 a Barcelona. Quan
aquella manifestació fou anul·lada a causa del cop
d’estat militar de Franco, molts esportistes obrers jueus es quedaren
a Espanya. Foren voluntaris de la primera hora.

Des
del 23 de juliol de 1936, Emanuel Mink era al front, compromès
en la primera unitat internacional de la guerra d’Espanya. El
desembre de 1937, la unitat jueva «Botwin» va ser creada
en el marc de la XIII Brigada internacional Dombrowski. «Botwin»
tenia fins i tot el seu propi diari sobre el front, redactat en
jiddisch. La unitat va combatre a Extremadura, a la Serra de Pàndols
i, per acabar, en la Batalla de l’Ebre.

En
el transcurs del seu curt any d’existència, va ser col·locada
sota la direcció de vuit comandants successius. Sols dos
d’ells van sobreviure la guerra, un dels quals el tinent Mink, dues
vegades ferit. Emanuel Mink va combatre fins al febrer del 1939 en
tant que oficial de l’«Agrupación Internacional»,
que va cobrir la fugida dels republicans a França. Llavors, va
ser internat als camps de Gurs, Argelers i Sant Cebrià. Amb
altres camarades, organitzà una evasió. Durant la
guerra, Mink formà part dels primers combatents del moviment
de resistència FTP-JO.

El
20 d’agost de 1941 va ser detingut a París i empresonat al
camp de Drancy; d’allà, integrà una comitiva per a
Auschwitz el 27 de març de 1942. Emanuel Mink, el presoner
nombre 28413, seria un dels agents actius de la resistència
interna al camp d’Auschwitz. L’octubre de 1944, el deportaren al camp
de Stutthof, abans de ser transferit més tard al camp de
concentració de Natzweiler. L’abril de 1945 fou alliberat per
la divisió Leclerc.

El
1949 Emanuel Mink tornà a Polònia. Després de
l’episodi antisemita de 1968 orquestrat pel general Moczar i per
Gomulka, retornà a París amb la seva família.
Tornà al règim comunista, per al qual s’havia barallat
durant anys, totes les insígnies de valentia militar que li
havien estat atorgades. La seva pensió militar havia estat
suprimida.

Emanuel
Mink era un home extraordinàriament compromès, valent i
cordial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!