DEL VICENSVIVISME A LA CONFRONTACIÓ

La Confederació Catalana reneix!

«Que això no s’acabi amb un foc d’encenalls»

Heribert Barrera (declaració al peu
de la manifestació, 10 de juny del 2010)

Dissabte el sofert poble
català tornà a sortir al carrer. Aquesta volta no ha estat per cridar
contra guerres en llunyans països (2003) ni tan sols per pidolar
estatutets (1977). A la fi hem sortit per allò que ens convé: la
Independència de Catalunya sense embuts ni subterfugis, malgrat la
interessada presència a la manifestació dels mateixos polítics que ens
van enganyar fa trenta anys, ens han enganyat durant tot aquest temps de
transfranquisme i voldrien, des d’avui mateix, cobrar per al seus
vergonyants interessos
el clam del poble
català, amb la intenció de què res no canviï i perpetuar així la
submissió de Catalunya a Espanya (i a França) i continuar escalfant
cadira.


Els Pujol, els Maragall, els Putosaure, els Duran Lleida, els Ridao, els
Obiols, els Mas, els Puigcercós, els Romeva i tota la corrua aquesta de
liquidadors de somnis, són agents
molt ben pagats de l’Espanya imperial al servei dels més grans
enemics que mai no ha tingut Catalunya: els Borbó i els seus sequaços
del Vaticà. Si hi afegim la presència i interessada participació dels
nou-rics sorgits del lumpen espanyol, dels vers depredadors com els
Monty Putin, les Sanchez-Camacho, els Alvarez, les Chacon, els Herrera,
els Garcia-Bragado, les De Madre, el panorama polític ofert a la
ciutadania és d’allò més depriment. I no dubteu que tots aquests enemics
del poble no s’estaran pas d’aprofitar
—una altra vegada, ara per a la campanya electoral de
la contesa a Catalunya
del riu de la nostra Independència per a nodrir
amb aigua clara i neta les putrefactes corts espanyoles.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *