De manars i garrotades

Escric estes ratlles per fer constar la meua alegria per la sentència del Constitucional al respecte de la difusió de TV3 al PV.
Estic content, molt content, però…ull!!
La sentència diu, literalment, que “la concesión del servicio era otorgada por las Comunidades Autónomas para su propio ámbito territorial, según criterios sustantivos que ahora no es el caso de reseñar, y la concesión demanial aneja, de carácter instrumental, para facilitar el uso del espectro radioeléctrico, se enmarcaba en el ámbito de actuación de la Administración estatal, gerente de aquel espacio y planificadora y reguladora de él.” (Pag. 16)
Parlant en plata, que d’ací cal treure dues conclusions:
1.- Que el PsoE va fer-se el “llonguis”, com tantes vegades, deixant fer al PP el “treball brut”  de netejar de “catalanistes” el PV, car era seua la competència, tal i com es va indicar al seu moment per part d’ACPV. Sempre ha estat una qüestió molesta per al PsoE (em negue a dir-li PSPV, no ho és “del PV”) el tema nacional valencià. I de retruc, tampoc el de la llibertat d’expressió, clar, si ho és en català.
2.- Que si eixe era el problema -el de la competència del govern central i no de l’autonòmic- ho poden tindre clar: es fa una nova reglamentació o es sanciona directament des de Madrid, sense passar per la Plaça de Manises.
Espere equivocar-me…