A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
16 de març de 2014
Sense categoria
2 comentaris
“Vista parcial” de Tobies Grimaltos
Després d’haver publicat Idees i paraules (2009) i El solatge del temps (2011), comentats en aquest bloc, Tobies Grimaltos acaba de donar a conèixer una nova obra Vista parcial (2014). Es tracta d’una germana bessona d’Idees i paraules, ço és un conjunt d’assajos breus inspirats en observacions de la vida quotidiana i dels llibres. De la família de Montaigne, vaja. Hi ha reflexions sobre aspectes del llenguatge, sobre els canvis socials i les mentalitats de les noves generacions, sobre el món universitari (des de l’endogàmia a les noves fornades de professors) i un llarg etcètera.
A diferència d’Idees i paraules, a Vista parcial hi ha menys observacions nascudes de l’entorn vital i sovintegen, en canvi, les universitàries o els pensaments suscitats per l’afirmació d’algun pensador. Wittgenstein em sona –així de manera impressionista- com el nom més repetit. Tant en un camp com en l’altre, Grimaltos sempre té alguna cosa interessant a observar. (n’hi ha més)
A diferència d’Idees i paraules, a Vista parcial hi ha menys observacions nascudes de l’entorn vital i sovintegen, en canvi, les universitàries o els pensaments suscitats per l’afirmació d’algun pensador. Wittgenstein em sona –així de manera impressionista- com el nom més repetit. Tant en un camp com en l’altre, Grimaltos sempre té alguna cosa interessant a observar. (n’hi ha més)
Cal reconèixer que l’autor té gust per expressar, amb subtilesa, el matís, la diferència oportuna. Pensar, més que cap altra cosa, és observar atentament, pacientment, les coses. L’energia literària de Grimaltos, al meu parer, prové de situar-se en el vèrtex on per un costat hi ha la visió del llaurador i a l’altre la del professor de filosofia. En aquest sentit, trobe excel·lents textos com “La paràbola de l’hortolà”, una al·legoria sobre les amistats en la nostra (inquieta) època, exemplificada en diversos cultius agrícoles; o “Que qui s’ha mort?” una reivindicació de l’entorn familiar i la vida social en un poble menut.
Al text “Una llengua autoreferencial” encerta de ple a fer un diagnòstic sobre una manera d’immobilitzar els desprestigi de la nostra llengua a base de fer pensar que només serveix per parlar sobre ella mateixa. Quanta raó! Recorde un dinar –perdoneu l’anècdota personal– on una amiga sud-americana se sentia molesta pel fet que jo parlara valencià en tot moment. Només feia que dir-me “!Oh que bonito el valenciano!” i coses per l’estil. De colp, vaig llegir l’inici (apoteòsic) d’una novel·la de Murakami en la versió catalana. Llavors ja no era tan bonic: “¿Y por qué en catalán y no en castellano?”. No s’ho acabava de creure. Li va sentar com una escopinyada.
Per no fer molt llarg aquesta anotació, Vista parcial és un llibre –com els bons de l’assaig– per llegir tranquil·lament, per anotar, per discutir, per traure idees, per refrescar records… I per gaudir.
Al text “Una llengua autoreferencial” encerta de ple a fer un diagnòstic sobre una manera d’immobilitzar els desprestigi de la nostra llengua a base de fer pensar que només serveix per parlar sobre ella mateixa. Quanta raó! Recorde un dinar –perdoneu l’anècdota personal– on una amiga sud-americana se sentia molesta pel fet que jo parlara valencià en tot moment. Només feia que dir-me “!Oh que bonito el valenciano!” i coses per l’estil. De colp, vaig llegir l’inici (apoteòsic) d’una novel·la de Murakami en la versió catalana. Llavors ja no era tan bonic: “¿Y por qué en catalán y no en castellano?”. No s’ho acabava de creure. Li va sentar com una escopinyada.
Per no fer molt llarg aquesta anotació, Vista parcial és un llibre –com els bons de l’assaig– per llegir tranquil·lament, per anotar, per discutir, per traure idees, per refrescar records… I per gaudir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies pel comentari, Enric. Això que dius del vèrtex m’ha encantat, crec que ho has encertat (de ple). Haurem de fer per conéixer’ns personalment. Una abraçada.