A tall d'invocació

Vides desafinades és una novel·la sobre un grup de joves amb relacions afectives (i sexuals) turbulentes –allò que Zygmunt Bauman diria l’amor líquid. Un grup de joves que manté un tira i arronsa sentimental en caps de setmana plens d’actuacions musicals, de beguda i amb via lliure per a les pulsions. El resultat final serà una desgràcia que esdevé, si fa no fa, simbòlica perquè tanca un cercle de relacions que ha passat de la innocència al sacseig dramàtic.
   La novel·la es llegeix amb fruïció seguint el món interior de cada personatge a través d’un minuciós flux de consciència. Ço és el conjunt de pensaments i sensacions que desfilen per la ment. Aquesta expressió interioritzada de l’experiència de cadascun és de tot punt reeixida i fa que llegim les pàgines del llibre amb una atenció absoluta, acompanyada d’humor, de notificacions de desig amb tota manea de detalls, de giragonses sentimentals imprevistes, etc. (n’hi ha més)    

   L’obra és una bona novel·la: pel món que reflecteix i per la manera de fer-ho. Una manera àgil, amb punts divertits, amerada d’escenes de desig sexual, amb una instal·lació ambiental urbana i prou nocturna. No és gens gratuït que una de les tres referències literàries de l’obra siga la de Michel Houellebecq, tot i que el món de Vides desafinades presenta més rastres sentimentals que el de l’escriptor francés, no deixa de compartir cert reflex de l’univers hedonista com a única aspiració dels personatges i de la societat dels nostres dies.

    Vet ací un tast del llibre:

…Marta, que portava un pet senyorial, va trobar algun racó on follar, a corre-cuita, i tornar amb el somriure posat, suficient perquè tots, menys jo, pel que sembla, se n’adonaren, ella m’ho ha contat “perquè tard o d’hora te n’assabentaràs i som amigues, però també sòcies, i sé que ho aproves, no sabia com dir-t’ho, però com que pensava que allò havia estat cosa d’una nit boja, que no es tornaria a repetir, pensava deixar-ho córrer, però la veritat és que fa uns dies vaig veure’m amb Àlex per aclarir les coses, però no sé què va passar, Vicky, perquè a les tres cerveses ja érem al llit, en un hotel barat, i estic fet un embolic…