El protagonista és un xicot nan, que resol casos de pederàstia. Té en l’Illa de Capri una mena de talismà que li serveix per a dur a terme les faenes. A través d’uns personatges que ha conegut, ha pogut elaborar una filosofia que li ha permés madurar en la vida. Ara és una mena d’heroi capaç d’enfrontar-se a una ruptura matrimonial i resoldre casos de segrest de xiquets en un plis plas.
L’obra d’Espinosa fa servir ingredients de la novel·la sentimental (escenes d’hospital, tòpics passionals), de les obres d’autoajuda (personatges transmissors de sabers ocults), de les narracions detectivesques (solució de casos de segrest), de les novel·les d’aventura (ambients exòtics) sense cap aportació pròpia. (Jo almenys no n’he trobat cap). I com a mostra d’escriptura plagia d’ací i d’allà. Per exemple a què us sona: “l’univers conspira a favor d’aquells que el mouen”? Cada capítol es presenta amb una frase resum, com una condensació de saviesa, però les frases són d’una vulgaritat esborronadora. Només ha faltat alguna citació de la Belén Esteban.
Crec que tota creació, amb més o menys marge, ha de ser producte d’una aventura vital autèntica. D’un capbussament humà per descobrir alguna cosa nova i pròpia. I si no és així, es tracta d’una estafa. Una estafa que aquest senyor vol presentar com una gran història. Aquest senyor vol tornar a descobrir la sopa d’all. Quina llàstima! (els quinze euros que costa el llibre).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’Enric a Enric: estic totalment d’acord.
Ho dic amb respecte però ben clar: no suporto el tal Espinosa.
Enric, el vaig llegir l’abril passat i em va fer bossar. No acabe d’entendre l’èxit de vendes. Però bé, el mon és així.