A tall d'invocació

      La música és l’expressió cultural més pròpia dels valencians, des de la del Misteri a la del grup Bajoqueta Rock, ha estat sempre molt present al llarg de la història. Als anys seixanta va aparèixer la Nova Cançó i, passat el temps, ara torna haver-hi un reviscolament musical de primera magnitud. Joves cantautors, com ara Pau Alabajos, Òscar Briz, Feliu Ventura, Andreu Valor  —Cesc Freixas i Roger Mas al Principat– conviuen amb grups com Mugroman, Owix, Obrint Pas, la Gossa Sorda, Sant Gatxo. Cal destacar els fenòmens, ben exitosos, a nivell de tota la cultura catalana com són els de Manel i d’Antònia Font. N’hi ha grups de tota mena: des de música que mescla el caire simfònic amb el tradicional, com ara Ternari, fins a figures com Pep Gimeno Botifarra, lligat a la cançó popular. O un Miquel Gil, que va eixir del grup Al tall per a fer una carrera en solitari, ben peculiar i original, on les arrels populars s’hi ajunten a continguts actuals.

     Però entre l’extensa nòmina d’autor i de grups, tinc un especial predilecció per cantautors des de Pau Alabajos a Rafa Xambó que evoquen dues temàtiques: el camp amorós, amb composicions delicades: “A Glasgow” de Xambó  http://www.myspace.com/rafaxambo           i “Una nit a Berlín”     http://www.myspace.com/paualabajos/music/songs/una-nit-a-berlin-78888686           d’Alabajos són les meues peces predilectes. Un segon bloc de cançons on s’expressa el compromís social i nacional, també amb peces antològiques. (n’hi ha més)

    De tota la geografia valenciana, Alcoi s’emporta la palma. Potser perquè ha deixat rastre la figura d’Ovidi Montllor, el fet cert és que la ciutat convoca grups com Arthur Caravan, Batà o Verdcel. Es tracta d’una onada de creació musical sense precedents i s’ajunta amb els cantants de la primera generació dels anys seixanta. Encara són actius —vet ací un fet ben admirable!— figures com Raimon o Maria del Mar Bonet.    

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!