Hui comença una vaga de fam arreu del món per denunciar l’opressió del poble del Dalai-lama. A Barcelona es fa a la Plaça de la Universitat. http://www.vilaweb.cat/noticia/3944227/20111031/vaga-fam-48-hores-pau-llibertat-tibet.html
La resistència a l’ocupació i la destrucció del Tibet és un fet que xoca amb les magnituds de dos països diferents: un David, de sis milions de persones, i un Goliat amb més de mil milions i una estructura d’estat poderosa (mescla de capitalisme i dictadura feudal rebatejada de comunisme). Valenta broma! (n’hi ha més)
Matthieu Ricard, En defensa de la felicitat, conta el cas d’un refugiat tibetà que viu a Butan, a l’Himàlaia: Dilgo Khyentsé Rinpoché. A resultes de les tortures del xinesos, no pot moure’s del matalàs i orina per un petit tub. Fa quaranta anys que viu així. I amb tot, manté una actitud serena, simple, dolça i sense afectació. El que més colpeix, diu Matthieu és “l’alegria que emana”. I conclou el monjo fracés: “aquest home ha trobat la felicitat en ell, i res no la hi pot treure, ni la vida, ni la mort”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tibet lliure…però si Europa s’ha baixat els pantalons, li estan pregant a Xina que ens compri el deute.
És mes, cada vegada hi ha mes xinesos a Europa comprant negocis, companyies, etc etc.
El futur és groc, Xina serà la potència del futur, ho tenen clar els tibetans i nosaltres.
Estimem el Tibet perquè estan plens de raó i perquè nosaltres també som una mica Tibet…