A tall d'invocació

En els darrers moments de sol de la vesprada, passegem ran de l’aigua. Pantà de Guadalest. Colors espectaculars, un poc psicodèlics. Els peus trepitjant l’herba ufanosa. El sol en un darrer esfoç d’acaronar les roques i la terra. I, tot al voltant, vibra palpablement. Embriaguesa… Com si tota la saba volgués fer-se tangible. L’aigua estàtica i silenciosa del pantà i l’aigua que murmura en els barrancs. La matèria s’expressa…    

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!