El darrer premi “Enric Valor” de la Diputació d’Alacant ha estat per a la novel·la Si ha nevat (2016) de Paco Esteve, un jove escriptor nascut a Agres, el 1979, i que forma part de la nova generació d’escriptors valencians. Si ha nevat és una obra ben singular que si calgués comparar amb algun altra
Conegut per un llarg activisme polític i cultural —i docent—, Carles Mulet, a través del bloc Nausica —des del 2008 fins l’actualitat— ha mostrat la seua incessant creativitat poètica i icònica, amb incursions també narratives i assagístiques. El seu poemari més recent Viatjar descansa, va guanyar el XXXV Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March i
En produir-se l’accident nuclear de Txernòbil, un dels desastres nuclears i mediambientals més grans de la història, el 1986 va esdevenir un any tètric. Els fets que vorejaren l’accident: els bombers que varen apagar el foc del reactor i que anaven en cos de camisa, per exemple, són d’un dramatisme indescriptible. Les conseqüències per a
Pocs textos de George Steiner m’han deixat indiferent i us assegure que formen una part considerable de la lleixa dels llibres pròxims i predilectes. No recorde quan el vaig conèixer, però ja deu fer més de vint anys —Lenguaje y silencio és de principis dels vuitanta. Va ser, però, en llegir Errata —la seua autobiografia
L’editorial Gregal, ha publicat “El desert i altres palpitacions del nou segle”, el meu darrer llibre. És un conjunt de setze assajos. Us oferesc un fragment de les paraules preliminars que expliquen l’origen del llibre. Al Glossari, Eugeni d’Ors afirmava que es limitava a prendre nota del que anomenava «palpitacions dels temps». Amb aquests papers
La finestra de Vermeer de Pere Rovira és el llibre que tinc entre les lectures dels darrers dies. Una preciositat de prosa analítica que combina anotacions relacionades amb el món personal, la literatura, la societat, la música…Cal un món ric per a escriure un dietari amb interés. En un moment determinat, fa la traducció d’un
Un gènere apassionant que cap cultura pot negligir és el de les biografies dels seus grans homes i dones. I aquest gènere té formats afins com són els retrats, les semblances i encara s’hi acosten d’altres, com les necrològiques. En la nostra literatura hi ha hagut autors extraordinaris: si Josep Pla és un dels imprescindibles,
Des de fa dos anys, un nova editorial valenciana publica llibres: In Púribus Llibres. Ho fa des de Tavernes Blanques i al darrere hi ha un grup d’autors inquiets, imaginatius, de gran voltatge intel·lectual. Entre d’altres escriptors, veneren el polonés Witold Gombrowicz, una figura difícil d’ubicació per l’extraordinària heterodòxia que va representar. Hi ha Josep
Jordi Nopca, a les pàgines del diari Ara, publicava aquest cap de setmana un reportatge sobre el pensament actual que reduïa a dotze autors. El fet de ser “dotze” és, potser, un ressò bíblic. Periodísticament s’ha de fer així, amb fórmules, eslògans. Qualsevol inventari serà criticat per uns o per altres, o bé per tots.
Setanta-cinc anys després que l’Stanbrook salpara del port d’Alacant amb tres mil republicans cap a Orà, el 2014 es va voler recordar el viatge i homenatjar els seus passatgers. Des del moll 5 del port d’Alacant vàrem eixir amb el ferri cap Orà una expedició d’un centenat de persones. En la foto, davant del monolit
La revista L ‘Espill, núm. 51 ha canviat de seccions, n’ha incorporat de noves i presenta un seguit de textos ben atractius. Hi he publicat algunes de les anotacions d’un diari meu durant l’estiu del 2015. Ací teniu una petita antologia.
Iban Zaldua és un escriptor basc que acaba de ser traduït al català amb una esplèndida antologia de contes titulada d’ Enlloc, mai. El recull aplega trenta huit peces —algunes extraordinàries— del gènere. El llibre acaba amb un text “Nacions novel·la, països conte” on fent-se ressò de les teories del crític argentí Rodrigo Fresán,
Molt oportuna la reedició de Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, per l’editorial 3 i 4 de València, 2016. A la contraportada es reprodueixen les frases d’un article meu del 2001 que transcric sencer. Si l’haguera d’escriure ara, diria coses diferents, però algunes encara les subscric completament. Carmelina Sánchez-Cutillas és, sobretot, l’autora de Matèria de Bretanya, una
El dissabte dia 9 d’abril, a les 19 hores, en la Fundació Palau de Caldes d’Estrac parlarem de l”Erotisme i alquímia en l’obra de Palau i Fabre”. Ho farem Anna Perera i Jo. Us convidem a tots a assistir-hi. Vet ací un comentari de Josep Palau sobre l’erotisme del seu estimat Salvat-Papasseit: Salvat-Papasseit és un
Manela és una estudiant de Filosofia que, a les vesprades, passeja gossos. Viu a València amb Ferran, un filòleg que treballa de corrector. Ella és metafòrica i ell, en canvi, un ésser que es mou en un món ordenat com un text, on només cal corregir les faltes d’ortografia. Més avant se’ns dirà que Ferran