A tall d'invocació

Marges és una novel·la sorprenent. En una col·lecció dirigida per Jordi Llavina, ha estat publicada per l’editorial Barcino i el Museu Vida Rural. Amb Marges s’estrena com autor Roger Vilà, un professor i animador sociocultural de la Selva. L’obra té un gust ben peculiar. Tot gira al voltant de la instal·lació que un jove, Menna, fa a un mas del Montsant. L’estada servirà de recomposició anímica i de reorientació vital. Ho serà a través de les activitats que porta entre mans per conèixer els marges –sobretot de pedra seca– i que el fa recórrer la contrada, relacionar-se amb els veïns i connectar-se amb la vida dels seus avantpassats.
     L’obra, de fet, sembla un pretext per homenatjar el Priorat, una comarca despoblada, amb un paisatge ben especial,  amb el massís de la muntanya santa, amb l’estesa de turons saus o més abruptes; en molts trossos de terra dividida en feixes de vinya. El Montsant en tot moment presideix aquesta connexió tel·lúrica que dotarà el personatge d’una força reorientadora de la seua vida. (n’hi ha més)                 

La novel·la acaba amb un dossier de textos sobre els marges i amb unes fotos de diversos llocs de la comarca. Tot plegat fa que l’obra s’acoste al reportatge, a la crònica geogràfica o al llibre de senderisme. També hi ha un flirteig, en algun moment, amb el costumisme i amb la novel·la sentimental, tot i que resta lluny de caure en els seu vesc. El motiu de l’obra: l’estudi dels marges està ben triat. Rovira i Virgili a Teatre de la natura, en el text “Els marges vells” en fa una gran elogi i els qualifica: “d’arqueologia del camp” i acaba el paràgraf amb l’afirmació: “Qui no estima els marges vells, no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprén l’esperit del paisatge”.
 
   L’obra de Vilà és una desfilada de paisatges i de personatges vinculats a la terra, tan reals que semblen descrits directament d’allò que coneix l’autor sense afegir-hi res de fantasia. A les escenes de l’obra els personatges parlen la varietat lingüística de la zona (“quan lo sol s’haigui amagat del tot, enacabat la vista encara és més maca”, “poro”, “mi-te’l!”…). Tot plegat fa d’aquesta obra un mos intens d’una terra que ens parla des de la seua bellesa fins a la problemàtica socioeconòmica. I els sabors del menjar i del beure, sobretot del vi.
         Una cinta a la portada la qualifica com “una novel·la sobre el retorn”. En efecte, sobre la necessitat del retorn, ni que siga només per prendre forces i seguida existencials. En aquest sentit s’acosta a la novela de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera que vaig comentar ací:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/229668

                Ací teniu el comentari que li va fer a la presentació Jordi  Llavina http://www.nuvol.com/critica/la-filosofia-dels-marges/.