A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

24 d'abril de 2009
Sense categoria
6 comentaris

“Marc Aureli” segons Maite Larrauri

L’editorial Tàndem acaba de publicar un nou volum de la col·lecció “filosofia per a profans”: L’exercici segons Marc Aureli. I com tots els llibres de la col·lecció, l’escriu Maite Larrauri. Sorprén l’habilitat que té l’autora per fer-nos pròxim el món filosòfic. Ho ha fet, abans, amb figures com Deleuze, Foucault, Spinoza i altres. Sempre és la mateixa capacitat de síntesi i, sobretot, d’aplicació: convertir els continguts en fòrmules fàcils de digerir, pròximes als nostres dies i amb aspectes cognitius reveladors.
Pel que fa a Marc Aureli, qui ho diria?, (va ser emperador de l’Imperi Romà), el presenta amb la seua filosofia de filiació estoica, amb un llenguatge dels nostres dies i amb el que es desprén d’una raonabilitat extraordinària. Marc Aureli, que té la gràcia d’unificar el polític i el filòsof en la seua figura, hi planteja un camí d’autotransformació de l’individu. Com Sòcrates, el filòsof i emperador pensava que una vida sense un qüestionament constant no és digna de ser viscuda. (n’hi ha més)

M.A. que escrivia per a ell,  es proposa trencar la cadena que s’estableix entre la realitat i les emocions: projectant-hi tota mena de reaccions, associacions… Així, de cada succés o de cada conducta de les persones dibuixem un halo d’associacions. El resultat: el món és ple d’elements fastigosos. Sobre els fets poc podem fer, però sobre el pensament som –si ens entrenem amb l’exercici– amos absoluts. Aquest entrenament esdevé una pràctica encaminada a preservar allò que volem i convertir la nostra consciència en una “l’acròpolis invencible”.
Al costat d’aquest exercici, Marc Aureli defensa el cultiu interior: el “daimon”, un estat d’harmonia amb amb el món. Aquest estat de benestar, de transcendència de l’individu ens permet extraure la màxima potencialitat de nosaltres. “En el moment que ho desitges”, ens diu Marc Aureli, “retira’t a tu mateix i podràs beneficiar-te d’una estat de serenitat i de benestar”.

Tot plegat fa del filòsof i emperador un antecedent –gens menyspreable– de la literatura d’autoajuda. Més que un antececent: un clàssic. És la proposta que exemplificà, ara fa uns anys de forma admirable, el filòsof americà Lou Marinoff amb el cèlebre: Més Plató i menys Prozac

  1. eixe és el camí bo: emprar la lectura per a construir una acròpolis de serenitat,

    em vaig mirar la divulgació de Larrauri sobre Deleuze i és molt bona com a introducció,

    els textos originals són imprescindibles, però aquestes introduccions serveixen per a educar la memòria i estalviar dispersions

  2. La meva primera lectura filosofica va ser “Los Soliloquios”, eran els anys ´60, impresos en paper biblia, un llibret petit molt important per a mi a les hores…i are penso que també ajudaria a mirar el mon amb mes serenitat.  

  3. La meva primera lectura filosofica va ser “Los Soliloquios”, eran els anys ´60, impresos en paper biblia, un llibret petit molt important per a mi a les hores…i are penso que també ajudaria a mirar el mon amb mes serenitat.  

  4. La meva primera lectura filosofica va ser “Los Soliloquios”, eran els anys ´60, impresos en paper biblia, un llibret petit molt important per a mi a les hores…i are penso que també ajudaria a mirar el mon amb mes serenitat.  

  5. Home, està bé que aparega una coseta interessant sobre Marc Aureli. De tota manera, em sembla que és una absoluta vergonya que Ta eis heauton (que és el títol de les anotacions del filòsof emperador) no haja estat traduït al català fins l’any passat. N’hauríem de tenir diverses versions, però en fi, què hi farem… La versió bilingüe de Joan Alberich en els Llibres de l’Índex encara no ha caigut en les meues mans (vegeu http://marc-aureli.blogspot.com/), però de segur que paga molt la pena. La versió de Gredos la tinc permanentment a la tauleta de nit des de fa anys, i quan l’acabe de llegir torne al principi, i no ho dic de broma… I sobre la conveniència de tenir introduccions i resums, completament d’acord. De tota manera, crec que Marc Aureli és prou transparent per a permetre una lectura directa.
    Salutacions, i enhorabona pel nou llibre!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!