A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Llibres de pensament
Xavier Rubert de Ventós de Manies i afrodismes:
* Com és que els post-moderns no es diuen almenys moderns-post?
* Una cosa és tenir l’esperit obert i, una altra , tenir una ànima sense pestell.
*La majoria de les obsessions que no ens vénen dels pares són també hereditàries: ens vénen dels fills.
*La vida en pau i xocolata.
* "L’alliberament sexual" com el breu interregne entre la invenció de la píndola i l’aparició de la sida.
*La tele és tan domèstica que no hi ha manera de domesticar-la.
*Ser culte vol dir saber tractar amb naturalitat l’artificial, i viure artificiosament el natural.
(n’hi ha més)
Llig aquests aforismes de Xavier Rubert de Ventós del llibre Manies i afrodismes, 1993. L’aforisme i afins tenen un encant màgic. Són fórmules, eslògans, proverbis… I amb això ja tenen guanyat un efecte comunicatiu important. No hi ha escriptor d’assaig, sobretot valencià, que en quest camp no "fusteranietge". Fuster ens deixà un llegat clàssic Consells, proverbis i insolències. Té la seua gràcia l’aforisme i té el seu perill. El perill de deixar-se emportar per la facilitat de la rima. Un pot arribar a dir una bestiesa perquè sona bé.
S’anuncien noves col·leccions de llibres de pensament: editorial 3 i 4, Galàxia Gutenberg. A banda de les que ja s’hi dediquen, com ara Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Pagès editors, Proa, Ara llibres, La Campana…Una bona col·lecció de llibres de pensament, siga assaig, aforismes, dietaris…és una necessitat intel·lectual perenne, però en els nostres (convulsos) dies…encara més. M’agradaria destacar una col·lecció molt bona: la de Tàndem, "Filosofia per a profans", amb introduccions a filòsofs (Deleuze, Foucault, Hannah Arendt, Spinoza). M’he llegit el primer i el darrer de Maite Larrauri i dibuixos de Max. Boníssims! Són llibres inspiradors, que desperten unes ganes enormes de posar-se a llegir els autors en qüestió. Si aquests llibres m’hagueren arribat en l’adolescència, jo hauria estudiat filosofia. Ara bé si m’haguera caigut a les mans La història de l’art d’E.H. Gombrich, segur que haguera fet història de l’art. Un bon llibre pot canviar-te la vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí que presenta alguns riscs, l’aforisme. Com per exemple, el d’esdevenir una alternativa en ocasions massa còmoda a l’elaboració d’un argument clar i polit. Potser la frase fulgurant i enginyosa, la paradoxa, feien el seu paper d’antídot en altres èpoques, quan l’alternativa filosòficament més atractiva a un sistema de valors i pensament gris, beat i burgés, era un altre més roig i proletari – però "sistema", igualment. Comence a pensar que la roda del temps ens ha dut a l’altre extrem, i el que pot fer-nos falta ara és més una visió ordenadora (per molt que hàgem aprés que aquests intents sempre, sempre fracassen) que una orgia derridiana del tipus "a vore qui la diu més grossa…"
Però clar, la meua és una opinió esbiaixada: vaig llegir de jove un bon llibre de Bertrand Russell, i en conseqüència, vaig estudiar Matemàtiques… 😉 Enhorabona pel blog, Enric.
L’inusual psicoanalista escocés Ronald D. Laing, que no sols explorava noves teories més assenyades sobre l’alienació sinó que també es va dedicar a la literatura, ens regala els següents aforismes que acabe de llegir en una versió castellana de Crítica-Grijalbo:
– "Sí. És una vergonya que el desig siga tan sovint tan cruel"
– "Estava fent l’amor. No feia amics"
– "Tota virtud té el seu doble mal. Els àngels caiguts poden cantar en perfecte contrapunt"
– "El jo que es condemna a si mateix és el darrer en adonar-se que necessita el perdó el jo al que condemna, sinó el jo que condemna"
– "¡Què dificil adonar-se de que la nostra honradesa no són més que draps bruts"
– "Hi ha qui suporta millor els pecats aliens que els propis. No perdonen als altres, perquè pretenen que no hi ha res a perdonar. Però quan es tracta de si mateixos, no volen molestar a Deu pregant-li pel propi perdó, ni ser tan autoindulgents".
– "L’eternitat està sempre present
som tu i jo els qui ens marcim per a sempre"
——-
salut i endavant,
JCOB
No sé si és relacionen gaire amb els aforismes però són quatre frases que en el seu moment em van fer gràcia i vaig apuntar a l’agenda del llibre El tren de Mitjanit de Carlos Ruíz Zafón i de collita pròpia:
*Res no és allò que sembla
*Abans de combatre el teu enemic has de saber com pensa
*L’amor és una paraula senzilla de dir però difícil de comprendre.
*La vida és com una partida d’escacs. Quan comences a entendre com es mouen les peces ja has perdut.
*La vida és com un copàs, tot és anar donant voltes voltes.
Suposo que per més que les frases siguin absurdes, algunes ens ajuden a comprendre la realitat i a acceptar-la.