A tall d'invocació

De totes les facetes de Palau i Fabre, hi ha una que destaca de forma extraordinària: la del conversador. Palau es delia en la conversa, sense pedanteries ni convulsions verbals: el seu repertori d’experiències era antològic; el tracte amb escriptors i artistes (capítol a banda la relació amb Picasso) l’havien fornit d’un catàleg extens d’històries i d’un anecdotari fascinant.
   Palau tenia el do del relat, ho feia amb pauses i concentració, arrecerat amb una gestualitat emfàtica i amb unes paraules que semblaven insubstiuïbles, acompanyades sovint d’un somriure sorneguer. Fet i fet, qualsevol anècdota contada per ell, esdevenia un relat que embaladia. El Palau oral ajuntava el poeta, l’assagista i el narrador, una mescla que fascinava. En tractar autors i obres, feia unes aproximacions lluminoses que destil·laven una capacitat de penetració inusual. (n’hi ha més) 

És clar que darrere hi havia una personalitat extraodinària, amb un candor infantil i una tenacitat volcànica, que feia judicis ponderats o arrauxats però sempre nascuts del profund de la seua ànima.
    Tot açò es trasllada de forma efectiva i expressiva en el llibre que Ponç Feliu ha escrit: L’hostal de l’estrella. Converses amb Palau i Fabre (Accent editorial). L’autor, que compartia els estius en una casa veïna a la de Palau, a Grifeu, ha transcrit les converses mantingudes durant alguns dies de juliol i d’agost de 1996. Hi trobem el Palau en la seua salsa, contant des de les relacions familiars (conflicte amb la seua mare i amor –veneració– pel seu pare), a les seus passions literàries (des d’Ausiàs a Artaud) i la seua ocupació sacerdotal a Picasso. Ix, també, el seu món sentimental tumultuós, amb amors cinematogràfics. Es tracta del Palau humà, amb la seua sordesa, les fílies i les fòbies, les seues creences, el seu tarannà impetuós, tenaç, delicat… treballador infatigable, sibarita i amb una sobrietat estoica a prova de qualsevol temptació…

 El retrat que se’n desprén coincideix amb el que trobe que servem els qui  tinguérem la sort de conèixer Palau. Es tracta del repàs dels capítols palpitants d’una vida plena de passions i d’insubornable lluita per la realització dels seus somnis; operació que es va consumar –finalment–amb la fundació de Caldes d’Estrac. Llibres com aquest contribueixen, d’una manera sana, a cultivar el record d’una figura fascinant, en molts aspectes prodigiosa, de la cultura catalana.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!