A tall d'invocació

Si Monet hagués vist un paisatge com el de la foto (un bancal de Gines aquest cap de setmana) supose que hauria pintat al costat de les seues ninphéas estimades, quadres amb roselles. Un bancal de roselles com aquest, sembla irreal. I Monet buscava la sensació d’irrealitat. Són taques de color que es perden, es mouen, s’amaguen… A despit de la vivesa del color no hi ha opulència cromàtica. El to és, més aïna humil, silenciós, de sorpresa inesperada. 
   La natura té estampes tan especials com aquesta; i si sovint ens deixa imatges dures, inquietants, també ens proporciona com ara ací un punt de suavitat, de plaer. Aquestes roselles, més que el rigor de l’existència, parlen de la voluptuositat. I també que som a maig, el més de les flors…   El plaer alimenta les ganes de viure, d’estimar i de ser estimats, el desplaer…