Segons Stéphane Hessel, autor d’Indigneu-vos, les respostes als problemes de la societat actual cal buscar-los en aquest llibre: La via. Per a un futur de la humanitat d’Edgar Morin. (Faig servir el títol en català, però l’he llegit en castellà). Es tracta d’una síntesi brillant –com sempre són els textos de Morin– sobre el món dels nostres dies i sobre els camins per redreçar-ne el curs, d’esdeveniments i actituds erràtiques.
El pensador francés s’encara amb la globalització per destacar-ne l’ombra més espessa. L’efecte incert del futur sota l’amenaça ecològica, la nuclear… Les desigualtats entre els països rics i el tercer món. La desconnexió entre les finances mundials i les realitats productives. El llibre de Morin és una factoria d’idees, un repàs detallat dels principals camps de la vida (sanitat, economia, educació, vida urbana…) amb l’espallucament d’eixides possibles i recomanables. (n’hi ha més)
L’autor destaca la crisi de la idea de progrés: l’etapa de la globalització, des del 1989 ençà, es caracteritza per la crisi de la idea de progrés. El progrés concebut com una idea o com una llei de la història es va esmicolar a partir del desastre dels països de l’Est. En quest sentit, l’autor esmenta Mohamet Arkoun: “El col·lapse de la Unió Soviètica va ser un Txernòbil sociopolític”. També de la crisi de la societat dels països de l’Oest i la seua idea de societat superior. Els països del tercer món s’emmirallaven en l’impuls cap a l’Oest o cap a l’Est. Vet ací que s’han quedat sense models ideals.
L’origen de la crisi del 2008, causada per la desregularització dels mercats financers, s’inicia amb les polítiques de Thatcher i Reagan, als anys vuitanta. A banda de privatitzat serveis públics, la defensa del liberalisme a ultrança va suposar la dels beneficis sense cap mena de fre.
Cal destacar també la crisi de la política, ço és la incapacitat de pensar l’amplitud i la complexitat dels nostres problemes. Amb el grau d’especialització actual, qui pot discutir el desencadenant del crac de Wall Street? El món s’ha fet complex, difícil, d’una envergadura sovint inabastable.
De tot açò, i de moltes altres aspectes, en parla l’autor nonagenari amb una mirada penetrant i un compromís ferm. En una entrevista a un periòdic madrileny, l’escriptor brasiler Paulo Coelho deia que l’intel·lectual ha mort i ha nascut el “internectual”. Ell mateix es passa cinc hores al dia comunicant-se –navegant– a través de la xarxa. Les jerarquies del pensament s’han esvaït –defensa Coelho. Però crec que en llegir llibres de Morin –com en fer-ho de textos de Bauman, Steiner, Lipovetski, Marina, Maalouf, Duch, Comte-Sponville, Zizek i tants altres– hom veu que no és així. Encara hi ha intel·lectuals d’alçada i això ens porta a destacar també, per oposició, els pensaments fofos i les mediocritats espantoses, quan no repel·lents.