A tall d'invocació

Hui s’inaugura el Congrés Internacional sobre Mercè Rodoreda, organitzat per IEC, a Barcelona. Com que és el centenari del naixement, enguany  proliferen els actes sobre l’autora. I ho té ben merescut perquè Rodoreda és una gran novel·lista. També té una vida plena d’aventures: travessada per dues guerres, exili, amors i amants, desavinences familiars…
    Acabe de llegir Mercè Rodoreda. Exili i desig, de Mercè Ibars. Una escriptora que ja n’havia fet una aproximació molt bona: Mercè Rodoreda, en l’editorial Empúries, l’any 1991. El nou llibre és un recorregut més documentat que l’anterior, on explora la relació entre l’obra (les peripècies d’algunes obres) i la biografia de l’autora. El llibre acaba amb una antologia de textos significatius, on destaquen alguns fragments de cartes (amb l’Anna Murià, amb l’Obiols). (n’hi ha més)     

L’atractiu de Rodoreda no és només l’obra, interessant i ben rica, sinó la seua vida, plena d’avatars controvertits. Potser per això ha estat l’escriptora amb més atenció per aqueix gènere tan poc cultivat en les nostres lletres que és la biografia. Ni Pla, ni Fuster, ni Espriu… (per citar alguns noms destacats) han tingut tanta fortuna crítica con l’autora de Mirall trencat. Hi ha contibuït un grapat de dones: Carme Arnau, Montserrat Casals, Mercè Ibars, Marta Pesarrodona… Al remat, són molts els papers escrits sobre Rodoreda. I allò que busquen, fonamentalment, és donar explicacions de l’obra a través de la vida; “fer un striptis intel·lectual” de l’autora. Hi ha una mena de rivalitat entre les estudioses: no se citen, tracten de defensar determinats punts de vista oposats sobre alguns aspectes de la vida i de l’obra. I totes es deuen sentir sacerdotesses del temple rodoredià en continua pugna per assolir un rang elevat en la jerarquia. 
      Val a dir que la dona que estimava les flors, que sembla que tenia mal caràcter, que va viure amors sublims i desamors glacials, que va ser capaç de transgredir normes i convencions, no és un dona fàcilment reductible, ni en la  vida, ni en l’obra. Va ser una fabuladora reeixida, literàriament extraordinària, sovint ben inspirada; i va ser capaç de ser primària i, així mateix d’aquest estadi, explorar-ne el subsòl. Una dona, en moltes coses, excessiva…           

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!