A tall d'invocació

Un reconeixement espanyol s’uneix al conjunt de premis que ha rebut i rep el poeta Joan Margarit amb el poemari Casa de Misericòrdia. Un llibre dur, bonic, transparent, confessional. Una exploració del poeta que veu la duresa del món com un senyal que guia cap al descobriment d’allò autènticament valuós en la vida. Els poemes són viatges sense que hi haja un port d’arribada, un port festiu.
    [Una anècdota: Aznar va proposar a Margarit que posàs lletra a l’himne espanyol. El poeta va refusar l’oferta. Segur que la proposta no els haguera agradat.]
   A Casa de Misericòrida, Margarit tracta d’expressar com la vida, amb la seua duresa i crueltat, ens alliçona. “La vertadera caritat fa por” escriu al poema que dóna títol al llibre, perquè “un bon poema,/ per bell que sigui, ha de ser cruel”.  (n’hi ha més)

El buscador d’orquídies

Adients al neguit adolescent,
a casa no hi havia gaires llibres.
Els tractats d’urbanisme, m’avorrien
i Catalunya, poble dissortat
era un títol massa trist.
Vaig agafar el Mein Kampf, un llibret negre
que em va semblar profund. Vaig començar,
pel lloc més brut de la literatura.
Les paraules de Hitler, tan vulgars,
mostraven un pou negre.
No l’he oblidat malgrat no recordar-lo.
Va ser una sort topar amb la realitat.
Allí va començar la poesia,
difícil, sense falses esperances.
Jo sempre he fet igual que el porc senglar,
que busca i, delicat, tria i es menja
el bulb, que se’n diu orquis, de l’orquídia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!