A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
“Hòmens i falagueres i altres relats” de Toni Cucarella
Acaba de publicar-se, Hòmens i falagueres i altres relats, un conjunt de nou contes de Toni Cucarella, en l’editorial 3 i 4. Els relats es caracteritzen per la seua brevetat, la força vital dels personatges i la seua humanitat. Cucarella infon als personatges una vida directa, semblen quasi documents de la realitat. Documents lírics. Tret dels dos relats últims i del primer, la resta de contes tenen com a tema la mort.
L’escriptor ens presenta uns éssers entranyables, vorejats de desgràcies o simplement vivint avatars relacionats amb la mort. Mentrestant, ens aproxima el seu tarannà, la seua forma d’encarar el dia a dia, els seus sentiments. En tots els casos els injecta un to humaníssim –insinuat amb alguns detalls–, silent, penetrant que ens glaça el cor. (n’hi ha més)
Ens glaça el cor –on el poeta deia que s’havia de mullar la ploma. Però el de Xàtiva també ho fa: primer hi mulla la ploma i després… Perquè les peripècies ens commouen; els personatges ens fan viure allò que els hi passa.
En llegir els relats de llibre, Cucarella m’ha fet pensar en l’afirmació de John Berger sobre la relació entre l’escriptura i la mort. Per a Berger, els escriptors “som quelcom així com els secretaris o els exegetes dels morts”. Testimoniar l’absència, podria ser-ne la definició. Però no parlem de relats fúnebres, sinó de peripècies humanes vitalistes que, en algun moment, viuen l’experiència de la mort d’algun familiar. Una mort que fa sentir la vida amb força i caminar envers la plenitud.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No la coneixia. Em tem que Toni és un dels grans escriptors d’aquest país de països des dels “Ametlers perduts”. No sóc un entés però em va colpir profundament. De pas que narra la pèrdua d’un món redibuixa la renaixença d’un altre.
Una salutació cordial.