A tall d'invocació

 Hi ha llibres singulars, inclassificables des d’una perspectiva de gènere literari, perquè ens mostren una aventura personal o intel·lectual –o les dues coses– de manera directa, sense protocols, ni contractes preliminars que la facen previsible. Història d’Amèrica de Joan Garí n’és un. Aprofitant els records d’una experiència de joventut: una estada a USA com a monitor en un campament d’estiu, Garí es lliura a un procés  introspectiu d’exhumació d’allò que ha conformat el llegat d’Amèrica en la seua (i quasi segur nostra) biografia. Perquè a gosades, que estem americanitzats. Hi ha la música, hi ha el cinema, hi ha literatura, hi ha la història de la societat nord-americana, el teatre, estrelles mediàtiques, les imatges de televisió… I tot això sumat a la coneixença directa de persones i de llocs, (n’hi ha més)     

fan del text del de Borriana un mosaic de productes, condiments i sabors diversos. Hi ha l’assaig i el microassaig –al qual ens té acostumat amb el seu columnisme a Público, El Temps o Ara–, el reportatge, l’anotació biogràfica, la digressió filosòfica… Garí és un gran escriptor –pense que s’escau parlar de virtuós–que pot traure punta de la nimietat més quotidiana. De qualsevol cosa, en fa una pensada lluminosa: d’un retall de conversa de taula, d’uns esborranys d’assaigs (potser sense futur), d’un record oral… Sembla que cultiva el paisatge del seu entorn–personal i intel·lectual– amb un motocultor grafomàtic, que va transformant tot allò veu en escriptura. Així, sense esforços, ni complicacions. Amb una especial predilecció per viure les inclemències transitòries, les tesis provisionals, les observacions lluminoses, tractant d’anar més enllà d’allò que s’ha dit o s’ha vist. Amb un llenguatge que sovint és indirecte, poètic, oracular, lúdic, vigorós. 
   A qui no li pot interessar un llibre així?  Història d’Amèrica parla de Thoreau (i l’experiència de Walden), de Walt Whitman, d’Emily Dickinson, de Bop Dylan, de Leonard Cohen, de Woody Allen, de Kerouac, de les persones que va conèixer a la seua estada als USA, de la impressió de Manhattan, de Davit Rosentahal i les traduccions d’autors nostrats, de pel·lícules i d’actors, com Marlon Brando, d’impressions de sobretaula, d’alguns textos d’autors catalans sobre Nova York i de moltes coses més. Llegiu-lo, Garí mai no decep. Encara que de nord-Amèrica, com em passa a mi, n’estigueu farts.    

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!