A tall d'invocació

La frase:”ese idioma raro y poderoso” és de George Steiner, però la pren un escriptor, Iban Zaldua, per batejar un assaig sobre l’estat actual de la literatura basca. A la portada ix “idioma oscuro”, però la meua edició diu “idioma raro”. Iban Zaldua hi fa un repàs del context actual de la creació literària en basc, amb l’objectiu de presentar a un públic no d’Euskadi, la seua aportació. Tasca que és difícil, perquè obliga a fer una síntesi, de vegades, heroica. El llibre té una gran agilitat expositiva i una dialèctica de concòrdia, de sagacitat i de sentit crític admirables. 
      Zaldua estableix el seu escrit al voltant de les onze decisions que tot escriptor basc ha de prendre. (n’hi ha més)    

I és clar, un escriptor basc –com un en català, en gallec o en bretó– ha de fer unes eleccions que un altre escriptor, en un idioma no minoritzat, en pot prescindir. Començant per plantejar-se en quina llengua escriu: si en castellà o en euskera, a quina visió del món s’acull (agònica o no agònica); si expressarà el seu nacionalisme o no; si es mostrarà compromés o no compromés; si abordarà temàticament el conflicte basc o no; si es recolzarà en la tradició literària basca o en altres tradicions. I algunes tries més. 
   La veritat que és una manera de presentar la realitat d’una literatura que s’ha desenvolupat amb molta força en els darrers anys però que ha tingut una tradició minsa, amb buits considerables. Com defensa Joseba Sarrionandia, Som com moros en la costa?, “si alguna cosa pot aportar la literatura basca no és el doblatge, sinó el descobriment d’espai,  temps i maneres intransferibles als quals atorga significat. Que són específics i, per tant, universals com els de les altres llengües”.  Això ho ha fet de manera admirable en obres diverses, però sobretot, en el clàssic Obabakoak de Bernardo Atxaga.