A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Escapada barcelonina
Uns dies a Barcelona em traslladen tot el sabor d’una ciutat molt viva i agitada. Trepitge la meua zona predilecta: Rambla, Fortuny, Carme, la plaça del Pi… El centre és ple d’activitats, de transeünts, de comerços, de güiris, de pobres… És un lloc privilegiat –molt estratègic– perquè des d’aquí, els llocs on he d’anar –on vaig quasi sempre– són a l’abast. El divendres a la vesprada, només arribar-hi, vaig passejar per la plaça del Pi. Assegut a una de les taules, vaig prendre un café mentre establia el primer diàleg amb la ciutat. El sol tallava la meitat del campanar, veieu la foto?, el cel era blau compacte i l’aire fresc.
La meua activitat, a banda de fer alguna faena, ha estat pasturar per llibreries, veure alguna exposició i vistar amics. D’exposicions de pintura dues: una sobre Mompou que es fa a La Pedrera i una de Joaquim Mir, al Caixaforum. M’agrada molt més la pintura del segon que la del primer. (n’hi ha més)
La pintura de Mir em sembla coherent, d’una personalitat identificable pinte allò que pinte i siga de l’època que siga. Mir és un lluminista. Veu la llum amb veneració i màgia. És modern (avantguardista) de forma natural. Aquesta modernitat el fa sentir, de vegades, pròxim al fauvisme i, fins i tot, en alguns casos, a l’art abstracte. Però faça allò que faça té un segell propi: intensitat, colors al·lucinants…
Però per a mi la ciutat és moments de vagareig, passejades entre la multitud anònima, soroll de vides comprimides…La ciutat és un cafarnaün –un qualificatiu planià. Abans de tornar a l’hotel, un home de mirada dòcil i somriure forçat, m’ha demanat almoina, un altre una cigarreta…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
mira que arrivem a copiarmos els uns als altres. Jo també he fet aquesta foto, evidentment amb pitjor resultats. La pregunta seria, quantes persones han tingut la mateixa idea? em sembla que seria un número de 4 o més xifres.
vicent
llíria