A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
6 de juny de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Enric Bou “La invenció de l’espai”
Una categoria destacada en els estudis culturals, i territoris afins, ha estat la de l’espai. El component simbòlic del qual és significatiu (sols cal pensar en els mapes dels països). Potser té raó Fredric Jameson quan diu que la modernitat es va centrar en la idea del temps (Bergson, Proust..) i la postmodernitat ho fa en l’espai.
Enric Bou acaba de publicar un preciós llibre sobre la ciutat (els seus espais, les seues representacions…). Ho ha fet a través de Publicacions de la Universitat de València PUV, que compta amb un fons de llibres excel·lent.
Bou proposa una semiòtica de l’urbs que, bàsicament, la podem fer des de dalt i des de fora, talment ho realitza Joan Salvat-Papasseit a “Plànol”, o des de l’experiència interior, com ho palesa, entre d’altres, Vicent Andrés Estellés a través de tants poemes però especialment a Llibre de meravelles. (n’hi ha més)
Enric Bou acaba de publicar un preciós llibre sobre la ciutat (els seus espais, les seues representacions…). Ho ha fet a través de Publicacions de la Universitat de València PUV, que compta amb un fons de llibres excel·lent.
Bou proposa una semiòtica de l’urbs que, bàsicament, la podem fer des de dalt i des de fora, talment ho realitza Joan Salvat-Papasseit a “Plànol”, o des de l’experiència interior, com ho palesa, entre d’altres, Vicent Andrés Estellés a través de tants poemes però especialment a Llibre de meravelles. (n’hi ha més)
La ciutat apareix estudiada a través de textos de Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Luis Goytisolo i Eduardo Mendoza. L’aparat teòric corre a càrrec de Walter Benjamin, Marc Augé i Deleuze i Guattari, sobretot.
Però els treballs de Bou analitzen també, en textos literaris, els usos d’espais com ara els rius. Seguint els meandres de l’extraordinari El Danubi de Claudio Magris. També estudia les representacions de l’espai a través dels mapes. Sens dubte, els mapes han estat un instrument al servei dels interessos polítics i alguns són exponents de la manipulació ideològica més malvada.
Els darrers treball del llibre aborden l’experiència de viatge. Un tema que Bou ja havia estudiat a Papers Privats (1993). Força interessant són les observacions sobre els no-lloc –en terminologia de Marc Augé– i altres experiències espacials postmodernes.
Recorde que el professor Enric Bou va fer un curset a la Universitat d’Alacant,sobre escriptura de viatges que vaig organitzar a finals dels anys noranta. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar amb solvència d’aquest tema llaminer des d’una perspectiva innovadora.
Ja sabíem que l’espai, com el temps, no són realitats naturals, sinó conceptes construïts. La contribució d’Enric Bou és, sobretot, la d’indagar-ho amb perspicàcia i fer-ho evident.
Però els treballs de Bou analitzen també, en textos literaris, els usos d’espais com ara els rius. Seguint els meandres de l’extraordinari El Danubi de Claudio Magris. També estudia les representacions de l’espai a través dels mapes. Sens dubte, els mapes han estat un instrument al servei dels interessos polítics i alguns són exponents de la manipulació ideològica més malvada.
Els darrers treball del llibre aborden l’experiència de viatge. Un tema que Bou ja havia estudiat a Papers Privats (1993). Força interessant són les observacions sobre els no-lloc –en terminologia de Marc Augé– i altres experiències espacials postmodernes.
Recorde que el professor Enric Bou va fer un curset a la Universitat d’Alacant,sobre escriptura de viatges que vaig organitzar a finals dels anys noranta. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar amb solvència d’aquest tema llaminer des d’una perspectiva innovadora.
Ja sabíem que l’espai, com el temps, no són realitats naturals, sinó conceptes construïts. La contribució d’Enric Bou és, sobretot, la d’indagar-ho amb perspicàcia i fer-ho evident.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!