A tall d'invocació

Aquest estiu, quan la calor feia de les seues, m’ho he passat pipa llegint. Un dels llibres més interessants ha estat el d’Empar Moliner, No hi ha terceres persones, un grapat d’històries en la línia dels reculls anteriors. Cal reconèixer els mèrits de Moliner que és una de les figures star i, alhora, una escriptora ben saludable. El recull està format per històries àgils que parlen amb gràcia de punts turbulents de la vida dels nostres dies. Els personatges del recull viuen situacions difícils, hilarants i són tant reals que sembla veïns o coneguts.

       L’escriptora s’enfronta amb els desficaci de la vida actual: la inestabilitat emotiva, la fúria del sexe, la droga i l’oci nocturns, els fills adoptius de procedència cultural diversa, els circuits gastronòmics, el món mediàtic… I de tot açò ens mostra –de forma lúcida, divertida, enginyosa–  la banalitat, l’interés primari que apareix en les relacions humanes i amb la buidor descosida que, sovint, les assetja.  (n’hi ha més)

 Hi ha molta crítica en la mirada de Moliner o, simplement, observació àcida que ens resitua el món de les víctimes i dels botxins, i on la innocència serveix perquè algú se’n beneficie. Tal és el cas de la protagonista del relat Melodie Nakachian, que ha d’acudir a una clínica avortista després d’una relació amb el productor del programa on treballa. També la innocència serveix per destacar la ignorància d’una perruquera que confon amb un tatuatge el número que porta al braç un escriptor reconegut (i que és de presoner de camp de concentració). 
   El món de Moliner inclou, en el seu catàleg, visites a progres, a intel·lectuals, a escriptors… Un dels mèrits de l’autora, sens dubte, rau en el fet de riure’s de la fauna de la qual forma part. Un fet tan saludable com de tot punt inhabitual. Alguns tics periodístics, algunes modes, alguns tòpics… són transvestits i parodiats de manera ben enginyosa. Moliner sap destacar-hi la part absurda de tot i, també, la lletjor. A conseqüència de l’efecte hiperbòlic que aplica a qualsevol cosa, objecte o persona, la transforma en una ferralla. Una ferralla que ens fa conscients de la precarietat amb què funcionem.

          L’obra d’Empar Moliner ens fa conscients també del cinisme que amaguen moltes actituds aparentment humils i de les servituds de tot tipus, especialment les fashions, que hem de suportar en la societat dels nostres dies.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!