A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
12 de febrer de 2012
Sense categoria
4 comentaris
“Em separes de tu…” de Lluís Roda
Els darrers cursos passe als alumnes aquest poema de Lluís Roda:
Lluís Roda, Sobre l’hamada, Ed. 3 i 4, 1989 (n’hi ha més)
Em separes de tu, perquè vaig darrere teu.
I saps que sense tu estic desvalgut, sóc massa feble.
Amb tu, però, tampoc no sóc res.
Tan sols objecte que et suporta les accions.
Un substitut només, que canvia de sentit, segons el teu parer.
I em poses al davant o al darrere, segons t’agrade més. Fins i tot,
Em fas compartir el lloc amb altres no millors que jo.
Allò que no m’agrada, però
És que m’apostrofes.
Lluís Roda, Sobre l’hamada, Ed. 3 i 4, 1989 (n’hi ha més)
En primer lloc el poema dóna compte de l’ambivalència: existència simultània de dos valors diferents o de dues escenificacions oposades. Ens parla dels pronoms febles i d’una relació amorosa, on un dels membres se sent inferior, pobre i desvalgut. També trobe que el text il·lustra el que T. S. Eliot anomena “correlat objectiu”. Es tracta de la forma de construcció poètica per la qual l’estat d’ànim, les emocions i els sentiments de l’autor no s’expressen directament al lector sinó a través de la descripció d’objectes, esdeveniments o situacions que representen un equivalent de l’emoció sentida.
És també un poema que exposa un dels camins més eficaços de seducció: la debilitat. Saber que algú ens necessita es un dels mecanisme que desperta adhesió sentimental. No és l’únic, ni potser el més important. Però un amor que floreix en la soledat i en el desaire ens ablaneix el cor.
I què dir del títol? si bé hi ha aqueixa “hamada” amb “h” (per què?) ens fa pensar en dos amants que cavalquen l’un sobre l’altre.
És també un poema que exposa un dels camins més eficaços de seducció: la debilitat. Saber que algú ens necessita es un dels mecanisme que desperta adhesió sentimental. No és l’únic, ni potser el més important. Però un amor que floreix en la soledat i en el desaire ens ablaneix el cor.
I què dir del títol? si bé hi ha aqueixa “hamada” amb “h” (per què?) ens fa pensar en dos amants que cavalquen l’un sobre l’altre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que fa a la “h” del títol, (“Sobre l’hamada”, crec recordar) sempre he pensat que era un indicador de transgressió, també de transgressió poètica i de joc, com aquell poema del “Calaix dels astres”. Bé, errat o encertat, aquest és l’efecte que em fa a mi.