A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Els primers banys a la platja…
La platja comença a ser agradable. Per a mi és el període de l’any més complaent: ja no fa fred, encara no fa calor i passejar –fins i tot banyar-se– a la platja és ben agradable. Ja després vénen temperatures sufocants, platges massificades, embossos de trànsit… Però hui, la platja de Sant Joan era una delícia. Els platgistes eren gent tranquil·la que prenia el sol, més que res, i n’hi havia que jugaven amb pilotes o balons, o passejaven ran de mar.
Se sentien converses banals, disteses. La vida dels caps de setmana ha de ser un poc això, parlar de qualsevol cosa i de qualsevol manera. Desprogramar-nos un poc o del tot…
Sobre la platja i Alacant, i a l’inrevés: Alacant i la platja, hi ha la poesia d’Emili Rodríguez-Bernabeu. Una poesia que ha elevat a univers simbòlic l’arena, el mar, la terra i la ciutat… Una ciutat immòbil evanescent de claror que fressa la mar embolicant-la amb fulgors misteriosos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Temps de repòs, de meditació, o simplement temps de badar, són un bàlsam al temps atrafegat, sorollós. En el repòs, en la meditació s’escolta aquella veu interior que resta amagada, secreta.
Bona passejada…