A tall d'invocació

  Seguesc la meua lectura d’Emili Gómez Nadal, i en faig una antologia d’algunes citacions interessants d’ El país valencià i els altres. Peripècies i avatars d’una ètinia, L’estel, València, 1972. Pròleg de Manuel Sanchis Guarner.

COMPLEX DE CRIOLLISME

“El recel, i sovint l’hostilitat, que anima determinats valencians per tot el que ve de Catalunya, el refús d’identificació amb el món català, sembla una actitud particularment conreada i mantinguda a València-ciutat.
Un tal sentiment instintiu envers Catalunya és un fenomen d’arrel colonial. És allò que hom pot definir com el “complex del criollisme”: refús dels fills dels pobladors catalans a reconéixer el paper preeminent, privilegiat, dels avantpassats, negació de la filiació parental; la convicció de ser diferents, adversaris, rivals, que els condueix a rebel·lar-se contra una suposada –o autèntica– actitud paternalista, condescendent, de l’antiga metròpoli”.

ÈTNIA

“L’acció a encetar s’ha de coordinar tant com siga possible, i deu restar rigorosament autònoma a l’interior de cadascun dels països que constitueixen la nostra ètnia; és això que en altres afers ideològics que van pel món hom anomena ja el “policentrisme”, i que tothom deu acceptar sense reticències: els uns renunciant a un possible esperit manador, i altres deixant d’explotar un estat de feblesa per tal d’obtenir un tracte privilegiat.”

UNITAT QUE NO UNIFORMITAT

“Si un autor és editat al País Valencià o a les illes Balears, es respectaria la morfologia particular dels seu text –i la reciprocitat s’hauria d’aplicar al valencià o al mallorquí que fos editat a Barcelona–, o bé cada centre editorial aplicaria les formes locals seues a tothom.”   (n’hi ha més)

SIMPLIFICACIÓ DE L’ORTOGRAFIA

“¿Per què ha de caldre distingir entre l, l·l i tl, entre s, tz, entre tx iig, per exemple?”

NOM DE LA LLENGUA

“Parlar un mateix idioma suposa un origen comú però no necessàriament un nom únic. D’exemples no en manquen, hui encara, de pobles que parlen la mateixa llengua i estan diferenciats pel nom: wal·lons i francesos, austríacs i alemanys, americans i anglesos, argentins i espanyols”. “…potser vindrà un dia que tothom accepte de parlar del món català. Quan haurà estat comprés que l’existència d’una personalitat valenciana ben acusada no pot fer ignorar l’origen històric comú, ni permetre de considerar aïlladament, en un marc localista i encollit, el passat, el present i el futur de cada membre de la col·lectivitat inicial. Llavors, però no abans, arbitràriament.”

MÓN UNIFORME

“¿Qui sap si un món que cada dia esdevé més uniforme i anònim, l’home no arribarà a comprendre que, precisament, la darrera defensa de la seua personalitat podrà raure en la possessió, en el conreu, de la pròpia llengua minoritària, la qual l’afermarà i el definirà?”

VALENCIANS

“…aqueixa imatge de marca que els valencians arrosseguen des de fa segles, no és massa falaguera: desficaciats, desastrats, cridaners, ingovernables, pensant només en menjar bé i riure bé (…) ¿Però és que tals qualitats són un signe exclusiu valencià? ¿O seria més bé la característica general dels pobles desbussolats, sense arrels, eixits d’una matriu colonial, disposats a acceptar qualsevol modes i mimetismes, perquè són compostos d’elements humans vinguts de tot arreu i en gestació permanent?”

“El bon valencià pareix constantment fidel a la imatge del mediterrani, íntimament inclinat a les realitats concretes i productives, i poc sensibles als grans principis abstractes i a les elucubracions de l’esperit, bones per a certs senyors de la vila que cerquen conjurar els desficis.”

TRANSFORMACIONS SEGLE XIX

“L’estat es fa present, la seua “guàrdia civil” acaba amb els “roders”, i la gent com cal –propietaris i comerciants– vol imposar l’ordre i l’estabilitat. Adéu els saragüells, adéu la manta al muscle, adéu al mocador al cap, per bé que aquest darrer es mantindrà encara un cert temps, darrera fidelitat inútil.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!