Aprofite l’edició de butxaca que s’ha fet de la novel·la de Murakami, El meu amor Sputnic, i me l’engolesc quasi d’un glop. Té una arrencada de cavall, una seguida interessant i un prefinal –i un final- que baixen. Baixen el to, perquè l’obra s’havia enlairat: navegava pels núvols de la genialitat.
La història és simple: Sumire, una xicota de vint-i-dos anys, s’enamora d’una dona que té désset anys més que ella. A la seua vegada, el narrador està enamorat de Sumire. El triangle mostra la diversitat de postures davant de l’enamorament: la passió arravatada, la no correspondència i la soledat que se’n desprén, l’amistat…
El conjunt d’anècdotes que envolta el personatge central, Sumire, és una suma de situacions vertaderament enginyoses, significatives i gracioses. Sumire vol ser escriptora i té a Jack Kerouac com a ídol. En conèixer Miu –la que li despertarà la passió volcànica– li parlarà d’ell. Llavors ella li diu si forma part de la generació Sputnik, quan en realitat volia dir beatnik. I bé, anècdotes com aquestes van teixint el tarannà d’aquest personatge entranyable, fràgil, tenaç. (n’hi ha més)
El que captem, a través de la prosa de Murakami, és una frescor narrativa extrordinària. Les situacions, les anècdotes, els detalls són peces significatives que ens acosten de forma directa als personatges i ens dóna compte de la seua singularitat. Alguns símils tenen, així mateix, una frescor –un caràcter tan poc literari, tan de carrer…– que fan riure, sense ser tampoc gratuïts. Tot plegat embolcalla el lector d’allò que experimenten els personatges, els fa sentir pròxims, fràgils, poètics. Uns personatges, sobretot Sumire, que es mouen entre la ingenuïtat, els sentiments abrandats i una disposició d’ànim obstinada.
I al capdavall, l’escenificació de l’amor com un impossible. Cada personatge s’encara amb el desig, i amb un xoc amb la realitat. Sembla que és possible l’amistat, però ben difícil concitar correspondències passionals. La soledat és la condemna que hem de viure? L’autor quasi ho enuncia així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara vinc poc perquè ja fa temps que estic sense internet no sé fins a quan. Només escric aquest comentari per deixar constància de l’enveja que tinc de la teua enorme capacitat de lectura.