A tall d'invocació

Torne de Barcelona amb una ràtzies de llibres, com quasi sempre. I entre ell: La memoria, ¿un remedio contra el mal? de Tzvetan Todorov. Un dels estats de la qüestió més adients sobre la memòria històrica, la reparació d’arbitrarietats –i atrocitats– governamentals com ara la repressió dels negres a Sud-Àfrica o els crims del khmers rojos a Cambodja.
  La lectura de Todorov em du al llibre El Portal de François Bizot, un antropòleg francés que va ser capturat en un viatge, el 1971, per una patrulla dels khmeres rojos. El varen retenir durant tres mesos acusat de ser un agent de la CIA. La presó estava sota les ordres de Kaing Guek Eav, conegut com Douch. (n’hi ha més)

        
            
L’antropòleg començaria llavors una peculiar relació amb el seu carceller. A meitat camí dels interrogatoris i les xerrades informals, les converses amb Douch varen permetre Bizot endinsar-se en la complexa psicologia del personatge. Un subjecte de tracte afable i cor sanguinari. “Camarada, més val una Cambodja poc poblada que un país ple d’incapaços”, li deia al francès. Va ser també un exemple de les bones maneres que els khmers rojos van mostrar al principi i a través de les quals van aconseguir que la major part de cambotjans abandonaren la ciutat i anaren al camp. Una vegada allí, tota resistència era fàcil de sufocar.

         Després dels tres mesos de captiveri, Bizot va tornar a la seua vida normal amb el record d’aquell peculiar “amic” que es va prendre especials molèsties per convèncer els líders de la zona, entre ells l’implacable Ta Mok, que era innocent. L’antropòleg no s’imaginava llavors que Douch acabaria sent el principal responsable de la guerrilla comunista durant els gairebé quatre anys que duraria el règim dels khmers rojos i que estaria al capdavant de la presó S-21, on es calcula que varen morir unes 17.000 persones. Mentre que a tot el país, els morts varen ser quasi dos milions, entre les purgues, la falta d’aliment o l’esgotament extrem.

    François Bizot va publicar després un altre llibre Le silence du Bourreau (El silenci del botxí) on l’autor explica el seu retrobament amb Douch en 2003, encara que aquesta vegada el que estava a la presó era el seu antic carceller. El 1999 havia estat detingut i el 2012 va ser condemnat a cadena perpètua; en el judici va demanar perdó per tot el que havia fet.

      Les reflexions de Todorov, vindran un altre dia. Ara, ací, no caben. I és un risc sintetitzar-les. Però avance com la reflexió va en la línea que cal separar venjança de justícia, i aquesta de la reparació a les víctimes. Però sobretot, contra el que ens agradaria creure, Douch no és una persona satànica, ni diabòlica, un simple xicot, idealista que pensava que estava operant adequadament i dins d’una maquinària de guerra no va saber, o no va poder, lliurar-se’n. No es tracta d’exculpar-lo, ans de comprendre els fets i, sobretot, aprendre de la història.