A tall d'invocació

   Un grup de gent hem dinat amb el diputat Joan Baldoví. Esplèndid, simpàtic, enèrgic, receptiu, ferm. Cal que nasquen flor a cada instant. Com ell, i la Mònica, L’Enric, el Natxo. I tants i tants altres.
  Joan ha comentat que en anar a la Sarsuela, el rei el va rebre amb un “Bon dia, Joan” i ha revelat més coses de l’encontre. Ha estat un dinar molt agradable. És esperançat saber que hi ha molta gent que lluita i que calladament treballa; potser –per seguir amb Raimon– són molt més dels que ells volen i diuen. 
        Amb Baldoví hem parlat de la realitat valenciana, de l’alacantina; també del grup parlamentari, d’Amaiur i del Bloque; dels canaris… S’ha obert una ronda d’intervencions i cadascú ha dit alguna cosa de les que pensava, de les que pensem. Hem bescanviat idees, somriures…tot molt estimulant i profitós.  (n’hi ha més)
 

L’encontre amb Joan Baldoví compensa l’estat que em traslladava una col·lega d’Itàlia, després de comunicar-li que deixarem, l’any que ve, de proporcionar-los  un lector de català a la Universitat de Messina: 

    “…la mala noticia que em dónes completa el panorama desolador que ens ha tocat viure en aquests darrers dos anys. A Itàlia, i a Messina més, la crisis ha afectat en primer lloc les institucions culturals. La universitat s’ha convertit en una cosa que jo personalment no reconec. Ens demanen sacrificis en nom de no se sap que tipus de futur, ja que l’únic que s’està fent es crear generacions de no-pensants. De fet, amb les retallades l’únic que s’obté és la paràlisi de les activitats intel·lectuals.
      No cal que et digui com de greu em sap tot això. No cal que et digui allò que hem hagut d’aguantar a Messina, on la ignorància i la desídia de la institució on treballo és quasi de ciència ficció, per tirar endavant el lectorat. (…) Vull ser optimista, pensant que tot això es com un mal somni que un dia o l’altre passarà.

> Una cordial salutació