A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Corregir proves
Sóc un lector àvid: llig articles de periòdic, llibres, revistes, ara també posts amb rapidesa. De vegades més que llegir m’engolesc les paraules i mitges frases. Abans d’acabar de llegir-ne una, passe a la següent; i més que llegir-les les intuïsc, les endevine… Mai no he sabut si sóc un bon lector o un mal lector, perquè hi ha coses –n’estic convençut– que només es poden llegir així. Algunes, però les llig amb deteniment, amb una fruïció monacal. Ara bé, per cada cosa que llig amb atenció i lentitud, en llig quatre passant-les per damunt, com volant-les…
A què trau cap açò? Molt senzill: he de corregir proves d’un llibre i això vol dir que sóc un mal corrector. Envescat en el contingut i en la forma d’expressar-ho millor, puc tenir ran de nas una aberració ortogràfica i no adonar-me’n. Perquè expressar-ho millor no vol dir correctament, gramaticalment… O no vol dir açò necessàriament. No. Tampoc és que jo siga un partisà en lluita contra la gramàtica. No és això. Es tracta senzillament que l’expressivitat roman al marge de la norma. O que la norma la coarta, la deixa seca. La norma castiga cada desviació i expressar les coses, tal com les sentim, significa metaforitzar, ajuntar coses allunyades, desviar-se d’allò conegut i previsible.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si fas reflexions d’aquest tipus, segurament és que no ets tan mal corrector com dius perquè això significa que ets capaç de delimitar quan pots permetre una cosa i quan no.