A tall d'invocació

Ahir, un dia d’oratge benigne, el vàrem aprofitar per recórrer el Benicadell. En la tardor, el temps declina però el blau del cel resta intacte. Els arbres són escassos, hi ha alguns fleixos que semblen encesos d’ocre i de roig. La muntanya sembla un mur gegant entre dues planícies: al nord, la Vall d’Albaida, al sud, el Comtat. Cada tros és una festa de paisatge
      Des del llom de la muntanya, amb una cal·ligrafia retallada, es poden arribar a veure quaranta pobles. Alguns dies, també, es pot veure Eivissa i, més sorprenent encara, el Penyagolosa. El cim, amb 1104 metres, és una vertadera talaia del país.

Ahir va fer un dia preciós. Vàrem aprofitar l’oratge benigne per recórrer el Benicadell. En la tardor, el temps declina però el blau del cel resta intacte. Els arbres són escassos, hi ha alguns fleixos que semblen encesos d’ocre i de roig. El Benicadell sembla una paret, un mur gegant, entre dues planicies: al nord, la Vall d’Albaida, al sud, el Comptat. I cada tros és una festa de paisatge