“Lluitar amb el diable” de Ngûgî wa Thiong’o

Després d’haver editat uns quants llibres de l’autor kenyà Ngûgî wa Thiong’o, ara l’editorial Raig verd ha publicat Lluitar amb el diable. Memòries de la presó. Com avança el subtítol, es tracta d’un text sobre l’empresonament de l’escriptor, durant l’any 1978 a Kamiti, un centre penitenciari d’alta seguretat a Kenya.

Una matinada es presentaren a casa de Ngûgî wa Thiong’o dos Land Rovers amb un estol de policies armats amb metralladores, rifles i pistoles; li digueren que havia d’acompanyar-los a comissaria per tal de contestar unes preguntes. Es tractava d’un engany: l’engarjolaren sense cap mena d’acusació. Hi romangué durant un any en una cel·la aïllada amb la identitat K6,77. Uns mesos abans, l’escriptor kenyà havia participat en la creació i posada en escena d’una obra de teatre Ngaahika Ndeenda (Em casaré quan vulga). El fet més rellevant i subversiu de la qual era que estava escrita en kikuiu i no en anglés. Vet ací el veritable delicte, l’autèntic perill d’estat…

Lluitar amb el diable dóna compte dels mesos d’estada en la presó de l’escriptor, amb el cabdal d’estratègies repressives que buscaven l’anihilació dels detinguts polítics: des de tortures físiques,  passant per càstigs d’una crueltat infinita, situacions d’humiliació constants, atacs a la integritat psíquica… El catàleg de recursos situa la presó del país africà a l’altura de les dictadures repressives més sanguinolentes.

Ngugi suporta la situació amb un estoïcisme i una heroïcitat encomiables.  Però el panorama entre els companys polítics empresonats és desolador; n’hi ha, des d’aquells que a còpia d’estar mesos aïllat i (segregació interna) sense parlar amb ningú, han embogit, fins els malalts als quals neguen l’assistència i malviuen patèticament. S’ha de dir també que per tal d’anar a veure un metge a l’hospital havien de ser encadenats. Els horrors no fan més que destacar la duresa del poder i els mètodes —sofisticats i bastos— de destrucció psíquica dels individus.

Ngûgî wa Thiong’o —recordem-ho— era professor de literatura anglesa a la universitat i havia escrit unes quantes novel·les en la llengua de Shakespeare. Ara, arran de l’obra de teatre escrita en kikuiu, l’havien empresonat. Al centre estant, decideix escriure una novel·la i ho farà en l’idioma prohibit. Aquesta decisió l’omple de vitalitat i d’esperança. Per tal de dur a terme l’obra, farà servir paper de vàter. Quan ja la tenia escrita, Caitaani Mutharabaini (El diable a la creu), li la requisaren en un escorcoll,  bé que després, quasi miraculosament, la va poder recuperar.

Ngugi, a Lluitar amb el diable, parla també de la Kenya colonial en mans dels britànics. El rovell de la classe blanca anglesa poblava l’anomenatper les seus qualitats paradisíaques— Happy valley. En el fons era una terra fèrtil, al centre del país, furtada als autòctons. Aquesta classe parasitària l’havia convertida en una mena de putiferi amb mansions plenes de criats en un estat quasi d’esclavatge, bars de luxe, camps de golf, clubs… Però el sistema colonial es perpetuarà en la Kenya postcolonial. Els mateixos valors dels colonitzadors, els mateixos interessos de la classe dominant, ara compartida per la burgesia autòctona, són els que marquen la nova etapa històrica des de la independència. El resultat: un país amb una explotació econòmica brutal i un règim repressiu.

Però l’escriptor ens parla de com la determinació i el compromís amb la dignitat varen salvar-lo de caure en mans del diable. (I també gràcies a l’escriptura.) El diable simbolitza les forces que a través dels efectes de la repressió —mitjançant els càstigs i les pràctiques deshumanitzadores, la humiliació constant i tot tipus d’estratègies perverses— aconseguien capgirar els presoners polítics, els destruïa psíquicament i els portava a abdicar de les seus creences.

Lluitar amb el diable és un testimoni preciós dels valors del coratge i de la compensació de l’esforç per preservar l’autenticitat i la dignitat. I de com, en veritat, la bondat i l’acció solidària desfien la malvestat i foraden l’escòria humana.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *