A tall d'invocació

Hui, dia 10 de març, fa cinquanta anys que el Dalai va fugir del Tibet. En feia nou que l’exèrcit xinés havia ocupat el país però va anar estrenyent el cercle fins que la situació esdevingué molt perillosa. Aprofitant una revolta, el Dalai va fugir. I va començar llavors la diàspora tibetana que ha pres, entre altres formes, la de difusió espiritual arreu del món. Hi ha lames a Amèrica, a Europa i és clar!, i a l’Índia. També n’hi ha molts al Nepal.  
      El contingent major de refugiats tibetans viu a l’Índia, i segueix una estructura de monestirs com els que hi ha al Tibet. Açò recorda el ocorre amb els saharauis: els campaments de Tinduf reprodueixen les ciutats i els districtes del Sàhara. La ciutat on viu el Dalai, al nord de l’Índia, és Dharamsala (la teniu a la foto). Va ser un lloc, amb tossals abruptes, que Neru li va cedir perquè s’hi instal·laren.  
       Per a conèixer la història i els avatars dels tibetans, hi ha un llibre molt bo el de Josep Lluís Alay, Història dels tibetans: dels orígens històrics al conflicte polític actual (Pàges editors, 2000). I al portal Tibet.cat hi ha una informació puntual sobre l’actualitat. (n’hi ha més)    

De l’abundant literatura sobre Tibet, rellig sovint els llibres d’Alexandra David-Néel, que desafiant la prohibició va recórrer el país i va arribar a Lhasa el 1924. Ho relata en el llibre Viaje a Lhasa. Alexandra és una gran coneixedora del budisme i de la cultura tibetana. També hi ha traduïdes al català les poesies d’amor del sisé Dalai lama, per Jaume Subirana i Josep Lluís Alay (vaig fer una ressenya a Caràcters 15). I el llibre, en pla novel·la, d’Anna Maria Muntaner, Del Tibet al Nepal, (Columna, 1995) és un pretext per parlar-nos del poble de les neus.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!