De moment, tenim un consistori a Sant Feliu de Guíxols de majoria convergent; per tant, nacionalista, segons diuen. Però a la piscina municipal fa pena la música ambiental: l’esperit català brilla per la seva absència – tot el contrari del país basc, amb música típica pels carrers -. La monitora, doncs, fa els cursets a la piscina petita plena de dones en castellà, i per no perdre la inèrcia, la típica música rítmica anglosaxona que ens està espatllant les orelles fa anys. No vaig poder evitar un lleuger somriure, ja que em va venir al cap la típica cançó del "remena nena", que no hi quedaria gens malament, i faríem país! Sense ànim d’integració i sense voluntat, perquè tampoc se’ls exigeix amb la contundència que cal, és molt difícil el canvi si com a monitora hi tenim una sud-americana.
Els catalans de pedra picada ja n’estem cansats de tanta colonització; sentim parlar de tot al carrer menys català; que si plou no se podràn rentar el que cal i faràn pudor. Em comença a fer fàstic aquesta mentalitat d’esclau del poble de Catalunya; quan despertaràs, poble mesell i covard?
Un país, quan ha perdut la llengua, ja ho ha perdut tot. Aquest és l’objectiu primordial de l’imperialisme espanyol, el qual els catalans assumim parlant l’idioma "del imperio" a casa nostra. No hi ha res tan baix com riure les gràcies als colonitzadors.
Joaquim Pugnau Vidal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!