"456. La Independència de tot poble només té una justificació: La seva maduresa com a Poble! L’assoliment del Dret amb majúscules de la pròpia Llibertat Nacional! (J. Pugnau i S. Molins)
Acabem de llegir el següent, al bloc d’Ara Independència:
http://blocs.mesvilaweb.cat/Ara
i ho publiquem perquè la gent del BIC i molts de Catalunya Acció hi estem plenament d’acord.
Ara | L’Alternativa | dijous, 8 de febrer de 2007 | 12:23h
En la conferència que va fer ahir el vicepresident del govern de Catalunya, torna a utilitzar el sobiranisme com a imatge de por, d’inducció al temor. Carod-Rovira afirma novament que si Espanya no ens vol per les bones, haurem de buscar la via del trencament. Ja ho va dir abans de la negociació del nou estatut. Ara, davant del merder dels jutges espanyols, ho torna a dir.
Ell mateix defineix els baixos límits de la nostra voluntat política. I dic la nostra reconeixent-li l’autoritat representativa de ser el vicepresident del govern de Catalunya. Ara, apostem per Espanya -perquè volem!-, però si ens impedeixen ser-hi amb un estatut migrat i sense objectius nacionals -al qual hem contribuït obertament!- us amenacem amb buscar la independència.
Sincerament, em sembla increïble que això ho digui algú que vulgui que se’l consideri independentista. Per entendre’ns. Si el Joan Saura, el Pasqual Maragall, la Montserrat Tura, el Duran Lleida, l’Artur Mas o la Dolors Camats ens diguessin això, pensaria que el sentit nacional avança. Per què? Doncs perquè cap d’elles i d’ells és independentista, ni de projecte ni de paraula. Entendria que ells, que han tingut a Espanya com a referent polític etern, s’enfadessin per la maniobra judicial i política que vol posar dificultats i límits més grans a les possibles aspiracions catalunyeses. Ells i elles són els autonomistes, els regionalistes catalanistes.
Ara bé, que això ho digui el màxim dirigent d’ERC és del tot inacceptable. I que no ens vingui amb el discurs de l’essencialisme, que no hi té res a veure. Només es tracta de projecte polític. Acceptar un projecte polític com el de l’autonomia actual en el marc de la constitució espanyola actual, invalida cap projecte polític com a independentista. Però, amenaçar amb la independència, desqualifica el polític de forma integral. Possibilitar que algú utilitzi l’opció independentista com a xantatge és immoral. L’opció independentista no és ni pot ser moneda de canvi de res. L’independentisme es justifica per si sol, no en referència a Espanya o a França. Fer-ho així, posa les bases d’un elitisme polític i social que ratlla el racisme. Només cal llegir la conferència a què em referia a l’inici. El catalanisme i els seus senyals de referència han de fonamentar-se en un millor benestar, en un qualitat de vida superior. Superior a quina? A l’espanyola? A la francesa? A la marroquina? A l’andalusa?
Senyors de la direcció d’ERC, pareu amb l’embolic, que sona massa a justificació. Si teniu voluntat de construir un país sobirà, no doneu tantes voltes amb els canvis i la diversitat i el pas dels anys. Definiu una via cap a la sobirania nacional i plantegeu un model social dinàmic, horitzontal, just i solidari. Instal·leu-vos en un discurs ferm i coherent. Doneu continuïtat a la dignitat amb què en aquest país han defensat i defensen la llengua desenes d’entitats que s’han allunyat sempre de l’essencialisme -la Crida a la Solidaritat, els Grups de Defensa de la Llengua, la CAL, Escola Valenciana, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, Aire Nou de Baó, la revista Saó…- i deixeu, d’una vegada, de justificar-vos a vosaltres mateixos i de justificar Espanya.
Deixeu de parlar de situació pre o post nacional i construïm la realitat des de la mateixa realitat. Donem veu a la gent del país, de tot, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No ens interessa per a res si el Presidente Zapatero té un tarannà o una depressió. No volem saber res de qui ha de ser el futur president francès. Només ens interessen com a interlocutors del nostre procés de sobirania.
I, sobretot, deixeu tranquil en Narcís Roca i Ferreres per justificar la vostra poca aspiració política: nacional i social.[1]
del Blocaire "Ara"[1]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!