Ells fan la crida a la nostra consciència!

-Qui ha de respondre?

Els nostres governants no respondran! no respondran amb la contundència necessària, ni seran conseqüents amb la gravetat del fet, ni actuaran com cal.

Algú ha d’agafar el timó de la nau catalana. Algú ha de virar aquest nostre vaixell per afrontar aquests vents tempestuosos que malden per enfonsar-nos!

Catalunya Acció ho farà! I ja es prepara per fer-ho.

Catalunya Acció té el capità capaç de conduir-nos a port segur i la tripulació que el pot acomboiar.

Primer llegiu, si voleu, el clam d’en Claudi i després considereu seriosament si voleu actuar:(www.catalunyaaccio.org)

Fem un poble valent i il·lusionat amb aquesta noble travessa per una Catalunya amb una única llengua oficial. Sols un estat propi i gens mesell ens ho pot assegurar.

Tots els nostres esforços, totes les nostres idees, totes les propagandes, totes les polítiques, tots els ajuntaments, totes les associacions, tots els patriotes, tots! … orientats a un sol objectiu, la Independència de Catalunya, la defensa de la catalanitat… la nostra plenitud i la nostra llibertat!

—————————–

Article d’en Claudi Romeu:

OPINIONS (73)

Plantem cara – de Joan Solà

Em refereixo a l?escrit de Joan Solà a ?Parlem-ne? del diari Avui, de 28-XII-2006. El trobo magnífic. Fa un resum excel·lent de les agressions, fonamen-talment sobre el tema lingüístic, de que és objecte el nostre país. Diu coses tan encertades i evidents com aquestes:

–         Tenim el país ja del tot castellanitzat, i el català que s?hi usa està extremament degradat, de manera que difícilment podrem salvar la situació; doncs encara no n?hi havia prou: calia estrènyer més el caragol. I nosaltres, en el millor dels casos, a callar, a conservar la calma, a calcular si podem reclamar davant la llei, la llei del més fort. ?

–         Qui intenta destruir la llengua d?un poble és enemic d?aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos, enverinant incansablement  el país amb tots els mitjans de comunicació. ?

–         …si els nostres polítics, en lloc de defensar amb tots els mitjans i amb totes les conseqüències la llengua pròpia del país, intenten fer-nos empassar una cosa tan monstruosa com que aquest decret ?suposa un avanç històric per a la llengua catalana?, o si intenten fer callar el locutor de ràdio que denuncia l?agressió, aleshores s?exposen que els considerem còmplices dels nostres enemics. ?

–         Si, a més a més, va acompanyada d?una frase castellana o ambigua-ment catalana (El català va amb tu), aleshores l?agressió que ens fem a nosaltres mateixos ja no té nom. ?

–         Ha de ser el nostre govern que planti cara d?una vegada… No pas amb una altra taula rodona sobre les enquestes lingüístiques. No pas queixant-se i pidolant com qui no gosa. Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l?afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara. ?

Em semblen unes apreciacions encertadíssimes. M?avergonyeixo, que aquestes manifestacions, tan clares, tan ponderades i tan lúcides, no s?hagin sentit anteriorment, primer pels que tenen una responsabilitat política directe sobre el tema i per tota una serie de intel·lectuals, sociòlegs i altres estudiosos que s?haurien d?haver manifestat  clarament sobre el tema.

Si declaracions d?aquesta contundència i rotunditat haguessin estat en l?ambient de l?autèntica catalanitat, possiblement els mateixos espanyols, no haurien tingut l?atreviment de plantejar l?ampliació d?hores de castellà que actualment proposen pel nostre ensenyament, amb el consens de polítics catalans i de moltes altres veus que callen vergonyantment.

Molts d?aquests que han callat incomprensiblement fins avui, continuaran callant en veure que algú els està denunciant, algú amb el prestigi i la ponderació amb que ho ha assenyalat el magnífic professor Joan Solà.

Moltes gràcies professor Joan Solà, ens calen molts més homes que com vostè, siguin capaços de parlar clar i plantar cara. Per molts anys!

Amb tot el meu respecte, us saluda  atentament,

Claudi Romeu, desembre 2006 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!