ON ÉS CONVERGÈNCIA?
Ara ja han passat unes setmanes des del primer de novembre i comença a ser hora de veure on és el principal partit del país. No cal ser molt perspicaç per veure que la moral la tenen per terra. Les fotografies que recull darrerament la premsa de la cara del seu líder són prou explícites; Artur Mas porta escrita la derrota a la cara i no sap (ni crec que pugui) dissimular-ho. Quan el que ha de dirigir te el posat de no saber què fer, aquells que l?han de seguir es troben més perduts que mai. Fins quan pot durar?
Crec sincerament que la sensació que domina les files convergents és que s?ha tocat sostre electoral. Les darreres eleccions van significar l?aposta del ?tot o res? i els van votar tots aquells que podien fer-ho. Ara, diuen ells, cal fer una reflexió i veure per on poden crèixer. Aquesta mateixa setmana el propi Mas, jugant a estratega electoral de saló afirmava que poden recollir els 130.000 vots que ha perdut ERC. Només amb una miqueta de sentit polític hom pot saber que aquests exvotants de la formació exrepublicana ho són pel simple fet que en Carod i companyia han abandonat el discurs independentista. Pensa que abraçaran ara la causa convergent? Ben mirat, s?ha de tenir poc coneixement de la realitat del país per creure que aquests independentistes catalans que han abandonat Esquerra, amb tota la raó, apostaran per una opció regionalista. És més, s?equivoca de mig a mig si creu que els principis dels votants són tan febles com els d?ell.
Però també entre la militància i els votants de CiU sembla que es vagi apoderant la sensació que són en una cruïlla insalvable. M?explicaré en detall. Per una banda, el seu discurs del catalanisme polític ha donat de si tot allò que podia donar. S?ha estirat fins al màxim i ja no hi ha més corda. Continuar així vol dir quedar-se en el mateix lloc, és a dir a l?oposició. Per contra, crèixer significa incrementar el to patriòtic i, en conseqüència, fer una política d?enfontrament amb Espanya. Però el problema per tirar per aquest camí és que cal tenir una gran confiança en Catalunya i en les teves pròpies possibilitats. Vol dir creure que pots portar Catalunya més enllà del trist decorat autonòmic i retornar la dignitat perduda durant aquests anys. Ho tenen aixó en Mas i els seus?
Tot fa pensar, veient les actituts i declaracions d?aquests dies, que estan com immobilitzats, sense saber cap a on apuntar. Els aterra dir alt i clar que el seu discurs d?encaix a Espanya no pot donar més de si, i caldria dibuixar nous horitzons per Catalunya però saben prou bé que cal molta audàcia per plantejar-los. Sobretot perquè haurien de pronunciar aquella paraula que els paralitza tots els sentits: independència.
SANTIAGO ESPOT
President de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com què el deixen desenvolupar la personalitat pròpia de Catalunya, sense els entrebancs possats a Madrid i per l’Estat espanyol que aufega qualsevol paraula, que no siga la seva.
Per això cal un nou partit sobiranista, que ocupi la posició de CiU però que sigui independentista de veritat.
En Mas parla de 130.000 exvotants d’ERC, i jo afegiria 100.00 exvotants de CiU que ell sembla oblidar. I on haurien d’anar a parar? Doncs com molt bé diu Santiago Espot, no aniran a un partit no independentista, i per tnat, fins que no hi hagi un nou partit, aquestes 230.000 persones no tindran a qui votar. I això són molts i molts vots per començar a fer molta feina. Fa dies que ho dic, i l’altre dia ho tornarva a escriure en la pàgina de CA-Berguedà. Però fins i tot afegiria, ja que parleu de CDC, que si apregués aquest nou partit, a mig termini podria també provocar que CDC decidís deixar de banda UDC i apostés per l’independentisme d’aquest nou partit. I compartirien programa socio-econòmic, i finalment ideologia independentista.
On és Convergència? Fins ara al costat d’Unió, tot i que cada dia llegim que hi ha tensió entre els dos. I la experiència ens diu que continuarà així si no hi ha res que els forci a canviar. On serà Convergència quan arribi l’hora de la veritat?
Independentment de la feina directa que pot fer un nou partit sobiranista al Parlament , que en pot fer i molta, indirectament pot "forçar" a CDC i ERC a situar-se en l’independentisme, i aleshores podríem parlar d’una majoria al Parlament que apostés per la independència. Si no ho fessin, aquests dos partits vurien com cada cop anirien perdent més vots a favor del nou partit. El nou partit canviaria instantàniament la situació actual de pactes, i només un pacte on aquest partit hi fos present seria possible. Si aquest parit digués que només entra al govern si es fa un referèndum d’autodeterminació, ja tindríem la indepdnència a la cantonada.
Ja tenim als Ciudadanos, ara toca respondre amb l’entrada d’un nou partit sobiranista al parlament, que aposti clarament per la independència de Catalunya.
Sigui qui sigui el qui ho hagi de fer i tingui capacitat per fer-ho, que no s’hi pensi més. Endavant !!!!