Emigdi Subirats i Sebastià

Barça TV acostuma a transmetre en directe molts partits dels diferents equips del futbol base del Barça, la pedrera més important del món amb diferència. Concretament, dissabte a les 12, als camps de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, es disputava un partit que em motivava força, ja que enfrontava els cadets del Barça B amb la Blanca Subur, de Sitges, en la qual competeixen molts jugadors de l’institut Joan Ramon Benaprès on he estat destinat com a professor d’anglès per dos anys.
Els joves sitgetans han realitzat una temporada extraordinària, que els ha portat a ser seriosos aspirants a muntar de categoria. De fet, ocupen la segona posició, únicament darrera dels blaugrana, veritables amos i senyors del campionat. Al partit d’anada a Sitges ja es van imposar per 3-2, un enfrontament que aquests xavals recordaran durant molt temps per la seua treballada victòria, l’esforç que varen fer  i la qualitat que van demostrar.
El partit ha començat molt bé per als sitgetans, amb un formidable gol de falta de l’Over Ramos, el qual ha estat, al meu entendre, el millor jugador sitgetà.  El Barça ha reaccionat d’immeditat, la qual cosa ens ha portat a viure 20 minuts de meravella de futbol, amb continues intermitències en el marcador, que han esdevingut una autèntica bogeria futbolística. S’han trencat els esquemes de joc, cosa que ens ha permès veure fins a 5 gols. No hi ha paraules per comentar un gol d’autèntic crack del davanter sitgetà Guillem, que ha demostrat gran talent i categoria tècnica desfent-se de varis defenses i disparant amb molta força i savoir faire. Fantàstic!!! Quant als barcelonistes, hi ha hagut dos noms propis: Mamadou, un davanter molt efectiu, i Keita que va fer un hat trick. L’escola africana del Barça funciona d’allò més… Candidats a substituir el trio meravella de la casa: Messi-Bojan-Pedro…
De la Blanca cal estar orgullosos del fet que han plantat cara durant tot el match. Hi havia ganes de guanyar… de lluir-se. Han aconseguit avançar-se en dues ocasions, cosa que suposava una notable sorpresa, amb gran autoritat i categoria futbolística. Han fet que el Barça es veiès obligat a reaccionar d’immediat, la qual cosa ha trencat els esquemes del partit i tota la prèvia preparació tècnica. L’efectivitat blaugrana els ha superat, però han estat capaços d’igualar de penalti poc després, mitjançant un nou gol d’Over. Era un esplèndid 3-3, amb què s’ha acabat la primera part. A la reanudació, ha baixat una mica  la intensitat a causa del respecte mutu que es demostraven els 22 jugadors. El Barça s’ha imposat, mai còmodament, ja que el 5-3 final ha arribat quan passaven 4 minuts del final. La Blanca ha tingut les seues oportunitats, entre les quals un  gol anul·lat al Ramon Méndez, després d’un cop de cap molt bonic i oportú, tot i que estava precedit d’una suposada falta al porter. Méndez té una planta física semblant a Piqué, i s’ha imposat en la rematada brillantment, llàstima que hagi estat acompanyat de falta.
He de tenir unes paraules d’elogi molt especialment per la davantera sitgetana, formada per Guillem i Nico, que ha impressionat tothom. Al partit d’anada el Nico ja havia marcat un hat trick… tres gols contra el totpoderós Barça!!! De ben segur que seran dos jugadors que en sentirem a parlar en un futur no gaire llunyà.
Finalment, voldria tenir unes paraules pels xavals de la Blanca que conec personalment i aprecio força: l’Albert, l’Over, el Ramon, el Sergi… el meu alumne Jonay (malgrat els seus gustos futbolístics en l’àmbit professional… Mare de Déu de la Cinta… de quin equip és!!!…). M’heu fet passar una molt bona estona, i desitjo que continuï la vostra passió per un esport molt bonic que, per a mi, quan hi ha el blau i grana pel mig, esdevé tota una religió!!!
De ben segur que tots ells haurien gaudit d’escoltar els comentaris que feien els comentaris de la cadena barcelonista, en els quals han destacat la gran qualitat de la Blanca, que han qüalificat com al millor equip que ha passat per les instal·lacions blaugrana aquesta temporada en categoria cadet. 
Només em queda desitjar molta sort a tots els jugadors de la Blanca, i a veure si  la setmana que ve podem celebrar l’ascens anhelat. També als del Barça que han demostrat molt bones maneres. Jo no vull que el Barça pergui mai ni als entrenaments!!! És la primera ocasió que recordo en què preferia que guanyés el rival d’un equip del Barça!!! Fins i tot el dia que vaig anar a veure la Blanca en persona contra el CD Tortosa, tenia el cor més dividit, ja que els colors dels equips  de la terra on visc sempre tiren.
L’essència del futbol està en el futbol base, en aquests xavals que aspiren algun dia a triomfar en l’esport més emocionant dels que es fan i es desfan.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!