Emigdi Subirats i Sebastià

Quan ve Nadal, ara no occim el gall,
en germanor, ens anem saludant,
guaitem a dalt, res ens fa anar avall
com un motor, tot ho anem encaixant.

Bon aliment, amb conversa al galop,
un plat redó, vora una bella flor,
sense lament, mengem com un llop,
el caneló, que té el sabor millor.

Temps de regal, el rostre cofoi riu,
jorn fraternal, car el cor rep caliu,
somriure etern, feliç com un anís.

Gaudim del temps, ja que la sang ens bull,
i tots ensems, el nostre ferm orgull,
som a l’hivern, vivim l’avui gens gris!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!