Emigdi Subirats i Sebastià

Rosa Maria, de Joan
Cid i Mulet

L?argument de la
novel·la, una història d?amor, dolça i apassionada, i, alhora, tràgica (però
amb final feliç), entre la Rosa Maria, noia educada, filla
d?artista i acostumada a veure món;  i el
Tonet, home de mar, sense les nocions més elementals del bon viure, fill de
vídua, el qual es guanya la vida venent peix, és l?excusa que té l?autor
jesusenc per a conduir-nos per una obra, sobretot, costumista, i també amb
algunes pinzellades de sabors folklòrics.

La ferotge,
insaciable, vasta i inesgotable capacitat descriptiva de Joan Cid i Mulet ens
endinsa en un profund i meravellós oceà de paraules, l?extraordinària riquesa
pictòrica de les quals ens acompanya per la Mediterrània, pel delta de l?Ebre, Sant Carles de la Ràpita, l?Encanyissada, Tortosa…: corrien els anys trenta!

Aquest llibre és un
cant a la mar, als mariners del Delta, hòmens que solquen per aigües indòmites
i feréstegues que, de vegades, regalen nits curulles d?estels; d?altres,
arrabassen algun fill, algun marit…; qualsevol vida, d?aquells éssers la sang
dels quals la tenen amarada de pudor de peix.

És un viatge per
les olors deltaiques, pels colors canviants de les aigües de la mar, per la
vida intensa i frisosa dels mariners, que cada dia, a boqueta nit, surten a
enfrontar-se amb la Mediterrània i els tresors
que hi guarda aferrissadament; pels misteris de les nits en alta mar, per
l?aire envaït pels núvols de cendra, pels ulls vigilants de la lluna, per les
llums que entren a les cases pels badalls de la fusta de les finestres; per les
boires i les mesquineses, els neguits i les il·lusions de les persones que hi
aborda.

Joan Cid i Mulet,
en Rosa Maria, ens mostra la seua habilitat vertiginosa, desbordant, subtil i
generosa, a l?hora de parlar-nos de la fugida de les barques, a hora gairebé
foscant;  i del retorn, quan s?esdevé
l?enrojolament de les aigües de la mar; del patiment paorós de les dones, de la
bellesa dels diversos ambients; de la celebració de festivitats i de l?enrenou
als autobusos que feien la línia Sant Carles-l?Ampolla-Tortosa. L?autor ens
embriaga els sentits, de flaires ara dolces, ara amargues; ens mostra una terra
de fang i aigua; de bova i canya; d?or i flama.

El seu afany per
descriure-ho tot, per arribar als boscos de totes les ànimes que l?envolten,
gairebé es converteix en una gran passió, l?enginy de la qual, en certs
paratges de la novel·la, supera la capacitat comprensiva del lector. En
definitiva, pretén de fer-nos assaborir bafarades fresques d?una terra, de la
qual està enamorat.

Vicent Pellicer

escriptor i poeta del poble de Joan Cid i Mulet

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!