Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Els lectors i les lectores del bloc potser s’han sorprès que no hagi dedicat una sola línia a les eleccions del Barça de demà 13 de juny fins a aquest apunt. Sóc de sang blau i grana, com m’agrada repetir ara i adès. Des de molt xicotet he viscut el Barça intensament i tinc un gran amor al club i a tot el que ha significat històricament. Els meus pares em fan infondre l’amor pel Barça, el qual he passat als meus fills. No sóc allò que és diu un futbolero passional, ja que a mi el futbol, sense el Barça, no seria una passió desmesurada.
Jo he viscut aliè a aquests importants comicis electorals perquè estic tip de lluites fratricides. No he escoltat gaire els candidats i he fet cas omís de les corrossives cròniques suposadament periodístiques.
Jan Laporta ha estat number one. Baix el seu mandat, s’ha aconseguit tot. Ha canviat el cicle de la història blaugrana i ens ha convertit en un club guanyador i el més admirat del món en l’actualitat, gràcies a una excel·lent política de pedrera que ha portat a tenir tres dels quatre millors jugadors del món sortits del planter. Malgrat tot això, l’autoodi destructiu d’alguns sectors socials catalans han portat a fer una propaganda malèvola que els porta a afirmar ridículament que tot s’ha aconseguit malgrat el president. Cinisme, hipocresia, poca vergonya, curtor de mires… No s’havia arribat mai tan alt i els cou perquè ho ha impulsat un president independentista, que no poden controlar des de CiU ni el PSOE d’aquí. Alguns rotatius barcelonins han demostrat nul·la professionalitat i han servit els seus interessos empresarials i polítics de manera barroera. Penso en diverses capçaleres, en especial. Moltes gràcies Jan, amb tu tot, i amb tu roseguen ceba molts.
Quant als candidats que es presenten, senzillament desitjo que guanyi el Barça. No cal dir que tinc la meua opinió i les meues simpaties, tot i que no tinc un favorit clar. No negaré que n’hi ha un, la foto del qual no la posaria al capçal del llit!!! Tot i això, a diferència del que ha fet tota aquesta gent, jo seguiré fidel al Barça i gaudiré dels títols i de tot allò que soni a blaugrana mani qui mani.
Hi ha alguns que han patit aquests darrers anys perquè no han pogut controlar el club, i veien amb impotència els triomfs de l’equip.
Jan Laporta ha permès que la nostra Itaka es fes realitat… Esperem qui ocupi el seu lloc segueixi el seu mestratge.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De totes maneres, deixa’m dir-te que és força estrany que amagues l’ou. Tot i el teu dret, aixo no cal dir-ho, no entenc com ets capaç de parlar amb noms i cognoms de polítics, literats i del que convingui i no ho facis obertament de les teves preferències u opinions dels candidats a presedir el Barça, fins i tot amagues el nom del qui no et cau gens bé, a no ser que tinguis temor a apostar públicament per algú que et pugui deixar malament en mig any; el que no crec és que ho facis per no influir als socis que han de votar, jeje.
Jo, ja t’ho dic, a Rosell ( petit dictadoret en potencia ) no el votaria.
No podre anar a votar, massa kilometres, pero l’unic que m’agradaria es que no guanye Sandro Rosell, em recorda massa a Florentina, massa populista i crec que no seria bo pel barça
No n’hi ha, de recanvi ni de continuïtat.
És una llàstima. Caldrà que trien el menys dolent. Rossell fa por i feredat. Em va recordar el Joan Gaspart però amb més visió i interès propi i sens l’estima al club. Eixe és l’enemic a vèncer. Jaume Ferrer, un bon xic. Benedito el més senyor però sens trepa. Marc Ingla juga a ésser, el legítim successor. Apostaria per qualque dels dos darrers.
Torne a repetir: el perill i, sens dubte, cavall de Troia té cognom de municipi del Maestrat valencià.
Ull viu Emigdi !
Una abraçada.