Josep Vallverdú i Aixalà va nàixer a Lleida el 1923. És narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
* El 1945 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Durant molts anys exercí de catedràtic d’institut.
* Ha estat guardonat amb: L’any 2019, el Govern li atorgà la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya «per la tasca com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil».
* La Paeria de Lleida convoca anualment el Premi Josep Vallverdú des de l’any 1984.
* El 2000 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2002 el Premi Trajectòria.
* El 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
* És fill adoptiu de las ciutats de Balaguer des del 2016 i de Lleida des del 2020.
* Les jornades Encontats de Balaguer inauguraren el 2020 a la plaça del Pou de la capital de la Noguera una escultura dedicada al popular personatge del gosset Rovelló, el gran èxit literari infantil de l’escriptor lleidatà.
Obra infantil
* Original de l’obra Rovelló de Josep Vallverdú, Trampa sota les aigües, 1963, Rovelló, 1969 (Premi Josep M. Folch i Torres 1968): Novel·la. Narra la vida d’un gos. Ha estat adaptat per fer-ne una sèrie de dibuixos animats.En Roc Drapaire, 1971 , (Premi Josep M. Folch i Torres 1970), L’home dels gats, 1972: Novel·la. Un escultor deixa la ciutat per anar a viure en un poble aïllat a la muntanya, on es fa amic de molts nens., Un cavall contra Roma 1976: Aquesta narració recorda l’aventura del príncep íber del poble dels ilergetes, pres com a esclau per un centurió romà. Però encara que actuï com un esclau, mai deixarà de sentir l’orgull de ser príncep i lluitarà en tot moment, amb serenitat i valor, per recobrar la llibertat. Saberut i Cua-Verd, 1982 (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres): Narracions sobre la vida en un poble posades boca d’un llangardaix (Cua-Verd) i un colom (Saberut) que són amics i se les expliquen. El llangardaix explica històries antigues i el colom el que passa actualment.Bestiolari, 2010 Proses de Ponent, El testament de John Silver
* Ha publicat 9 llibres de poesia: Pa de forment, A ull nu, poemes del gos, bestiolari
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Això proclama l’antiga saviesa:
L’esperança i l’atzar marquen destí,
el riu discorre lent, pesant de segles,
els morts esdevingueren pols d’estrelles
i els viu caminen, cecs, cap a l’oblit
Cercaràs debades el tast de la vida,
car no l’assenyalen profetes ni mags,
ni barons barballargs entre piles de llibres,
ni tampoc rodamons de periple arriscat.
Només l’hauràs xopant-te de les pures
realitats de l’entorn quotidià
Prop de Palerm, trobareu una clotada
que porta el nom de la Vall d’Or,
car, al bon temps, tot hi és groc:
de l’argelaga a l’albercoc,
de la nespra a la llimona,
del préssec a la poma,
de la ginesta al blat madur,
i al pa d’or dels sumptuosos
mosaics de Monreale, vinguts
del Bizanci opulent.
Vall d’Or, Vall d’Or, somni de foc.
Aquest infant em mira als ulls
des del grogós cartó de la fotografia.
s’han escolat més de vuitanta anys
des que fou presa a esclat de magnesi.
Noranta avui, de vida, amor i lluita.
Retrat oval, únic, d’aquell nen
que podria fer moltes, moltes coses:
ser gran en tots sentits
o viure una existència incolora.
Al capdavall ha estat com li tocava ser.
No demaneu qui és: em reconec
innocent, astorat davant el món,
tant el poc que coneixia com el molt que ignorava:
Exposició de Montjuïc, llums de miracle…
Només deu anys més tard una guerra perduda;
de la derrota ençà setanta–cinc anys més.
Els ossos pesen menys que la memòria.
Acosto el rostre a la finestra:
ran del vidre passa, rabent, una oreneta…
Escolteu: quan s’apaguin
les espelmes del dol,
que la fosca no caigui
bruscament damunt meu:
aneu tancant les portes,
ajusteu finestrals;
després, en el silenci
del tot entronitzat,
espereu una estona
devora el meu capçal,
i sortiu de puntetes,
que no em vull despertar.
Al sembrat he pres roselles
per portar-te-les de grat,
i m’eixordaven les queixes
de les espigues de blat.
De vegades la tarda , amb túnica de porpra,
imposa mansament l’imperi del silenci.
Tot és buidat i tot és ple;.
la mirada reposa sobre petits miracles:
una trèmula fulla, un pessic d’escorça,
un llunyà esbatec d’ales. Llavors s’esdevé
la fusió del jo amb allò que m’envolta,
immergit com estic en aigües de puresa.
Em sento fort, car la puresa és dura,
amb la duresa d’un diamant, encastat
en el fecund degoteig dels meus dies.
Obre els ulls, que se’m fa llarga l’espera
de viure al teu caliu l’hora primera;
que verd el verd dels arbres de ribera!
Per als amants tostemps és primavera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!