Emigdi Subirats i Sebastià

Maria Isern Ordeig va nàixer a Vic el 1994. És escriptora i poeta, investigadora de la literatura i narratives contemporànies. Formada en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i amb un màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Roma La Sapienza, ha escrit i publicat articles en l’àmbit dels estudis de gènere, cos i sexualitat, treballant i vivint a Barcelona i, durant menys temps, a Roma.

* També participa en projectes del món audiovisual i col·labora amb la revista Caràcters.
* És autora de Sostre de Carn (2017), que és el fruit d’explorar, amb un peu dins i un altre fora de l’acadèmia, la fantasia de l’expansió infinita d’un cos i els plaers de frustrar l’experiment. Aquesta obra va ser guardonada amb el premi Francesc Garriga 2017.
* Actualment, Isern treballa en una tesi sobre la relació entre l’ull i el forat en les narratives contemporània.
Sostre de carn primer poemari de l’autora on explora, a través de la fantasia de l’expansió infinita de la carn, les frustracions i els plaers de saber-se un cos foradat. Isern desencaixa la paraula per alliberar-hi un llenguatge càrnic i desmembrat. Un poemari que aprofundeix sobre la convulsió que s’enrampa als versos i els desequilibra. Destaca per la seva constant invectiva a la carn per poder disseccionar la tendresa, s’engendra com un recull que té molt clar on vol arribar i com arribar-hi. És abjecta quan Isern proclama que “caldria de nou palpar-se / l’esquelet”, que es coneix els forats del cos i el sadoll que els omple i que, a la tomba, els cucs devoren i alliberen la seva carn, també, desencaixada. Són els batecs necessitant l’aturada per notar-se el buit que fa el no bategar. Però també és l’esgarrif que provoca la seducció i el desig de covar-se l’estranyesa. Cal aixoplugar-se –dins la poesia d’Isern– com qui s’amaga sota els òrgans, la gelatina i els músculs, el cèrvix i el fetge i la velocitat de la sang, perquè per ella el vers és un espai tancat i claustrofòbic. L’inici d’una carrera poètica que augurem fulminant i plena de saviesa.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA

ENAMORAMENT I

Per les venes del teu cel estampat
ha nascut una nova estrella que s’arronsa
i s’estreny bombejant sang
d’intercanvi. Pots beure-te’n les llums
abans que et desfigurin els mossecs
a galta i galta, i anar baixant
pels tubs
avall fins a l’estómac
on resoldre la líquida dispersió,
la diferència de dos sexes
que s’acoblen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!