?LOS DRAPS?: Música i fidelitat lingüística

?O
premio a la mejor canta en luenga minoritaria ye para Cultura Popular, de Os
Draps?. Amb aquestes paraules en fabla aragonesa (parla malauradament
minoritzada i maltractada a casa seva), l?emblemàtic grup de Pena-roja de
Tastavins (Matarranya) rebia una distinció en els VIII premis de la música
aragonesa que honorava la seva trajectòria.

Considero que aquest no és un premi
qualsevol, atès que tal com ens informa la revista ?Temps de Franja?, el discurs de ?Los Draps? va estar carregat de
reivindicacions a favor de l?única llengua pròpia del Matarranya i de la resta
dels Països Catalans. Marc Espígol, el portaveu, va fer una intervenció
íntegrament en català, donant les gràcies a tots els col·lectius que lluiten
per l?oficialitat de la llengua catalana a la Franja de Ponent. A la vegada va
criticar sense embuts el govern aragonès del PSOE, que presideix el
catalanoparlant Marcel·lí Iglesias, que no té la valentia d?aprovar la llei de
llengües anhelada in secula seculorum,  i que d?aquesta manera fa el joc als grups i
partits xenòfobs amb el català. Indubtablement, amb el premi rebut amb Cultura popular, es reconeix altament la
trajectòria, modesta però eficient, d?un conjunt de joves que somnien en veure
el català normalitzat a casa seva, la qual cosa hauria de ser el més normal del
món. No ho és. Cal dir-ho ben fort! Com deia el gran intel·lectual de Sueca,
Joan Fuster, el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d?esquerra.
I ens és fàcil de comprovar-ho en la conjuntura política actual: amb un govern
aragonès presidit per un home de parla catalana, que té de company de viatge el
suposat ?govern amic? a Madrid, no hi ha cap mena de voluntat de normalitzar la
llengua del país.

?Los Draps? són exemplars en molts
aspectes. Un conjunt de joves que vol cantar amb la llengua de la terra, i
enlaira als quatre vents que aquesta llengua té un sol nom: català. Es revolten
contra la injustícia històrica que ha provocat la perpètua discriminació de
l?idioma natural del Matarranya. Saben que són i seran minoritaris, que rebran
atacs de tota mena per part de la bel·ligerant incultura, que seran uns pàries
a casa seva, que no faran diners amb la seva fidelitat lingüística. En canvi,
mantenen el seu estil i els seus ideals, amb el cap ben alt. Reivindiquen el
català arreu, i tot això en un marc polític dividit, l?estatutari, que tantes
voltes és usat per evitar la col·laboració cultural entre els territoris dels
Països Catalans.

L?habitual regionalisme catalunyesc també
ha fet molt de mal. S?ha acceptat no intervenir en altres territoris perquè
l?amo espanyol ho prohibeix. No tenim un espai nacional de cultura, on capiguem
tots plegats. Aleshores, el cantant de l?Alguer, Perpinyà. Elx o el Matarranya
es troba sol, davant d?un marc polític completament hostil.

L?espanyolització de la societat va també
directament lligada a la impossibilitat de projectar dignament la música
catalana. I és aquí on torna a entrar l?estrafolari conseller d?educació de la
Generalitat de dalt (Maragall dimissió, ja!). Pregona als quatre vents que els
nois d?Olot no saben parlar castellà (serà bèstia!), i ignora les dificultats
lingüístiques de tot tipus amb que topa la llengua nacional. A aquest senyor
sembla importar-li un rave que el català estigui totalment arraconat en l?àmbit
del cinema i de la música. Com a agent psoecialista, amb carrera política ben
remunerada,  això li és ben igual.

Que en surtin molts de xavals com ?Los Draps? i que s?engoleixi la història
els Maragalls de torn, progressistes ells! A part de no cansar-me de felicitar
aquest grup matarranyenc, convido tots aquells que encara no els coneixen a
apropar-se a la seva música i difondre-la. Aquest és el més viable homenatge
ciutadà a uns joves que honoren la nostra llengua des del poble de naixement de
dos grandíssims literats del segle XX: el folclorista Maties Pallarès i el
poeta Desideri Lombarte.

Emigdi Subirats

emigdi@mesvilaweb.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!