Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

6 de gener de 2010
0 comentaris

L’Oda a Platko de Rafael Alberti

El poeta Rafael Alberti, natural de Cadis i membre de la Generació de 1927, és des de fa molts anys un dels meus poetes de capçalera, al costat de Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Marià Villangómez, Manel Garcia Grau i Gerard Vergés. M’han colpit des de molt jovenet els seus càntics socials, la seua poesia de protesta i la seua enorme capacitat de creació poètica. Recordo molt especialment el seu poema que va ser llegit en motiu de l’enterrament de la històrica dirigent comunista Dolores Ibárruri, la Pasionaria:

UNA PASIONARIA PARA DOLORES

¿Quién no la mira? Es de la entraña
del pueblo cántabro y minera.
Tan hermosa como si uniera
tierra y cielo de toda España.

¿Quién no la escucha? De los llanos
sube su voz hasta las cumbres,
y son los hombres más hermanos
y más altas las muchedumbres.

¿Quién no la sigue? Nunca al viento
dio una bandera más pasión
ni ardió más grande un corazón
al par de un mismo pensamiento.

¿Quién no la quiere? No es la hermana,
la novia ni la compañera.
Es algo más: la clase obrera,
madre del sol de la mañana

L’altre poema seu que vaig aprendre de molt jove és l’Oda a Platko. Es tractava d’un càntic-homenatge a  l’històric porter del Barça a la memorable final de la Copa estatal de 1928, que va celebrar-se als Camps d’esports del Sardinero de Santander, la qual va publicar al periòdic La Voz de Cantabria. L’hongarès Platko va jugar 8 temporades amb el Barça i va tenir una actuació sensacional al primer dels tres partits que van haver de disputar-se per tal de proclamar-se vencedors d’una manera heroica. Després va fer una interessant carrera com a entrenador per Sudamèrica. Podem veure informació d’aquesta final al següent vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=exuu_tgMlvE

ODA A PLATKO

Ni el mar, que frente a ti saltaba sin poder defenderte.
Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.
Ni el mar, ni el viento, Platko,
rubio Platko de sangre,
guardameta en el polvo,
pararrayos.
No nadie, nadie, nadie.

Camisetas azules y blancas, sobre el aire.
camisetas reales,contrarias, contra ti,
volando y arrastrándote.

Platko, Platko lejano,
rubio Platko tronchado,
tigre ardiente en la yerba de otro país.
¡ Tú, llave, Platko, tu llave rota,
llave áurea caída ante el pórtico áureo !
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Volvió su espalda al cielo.
Camisetas azules y granas flamearon,
apagadas sin viento.

El mar, vueltos los ojos,
se tumbó y nada dijo.
Sangrando en los ojales,
sangrando por ti, Platko,
por ti, sangre de Hungría,
sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto
temieron las insignias.
No nadie, Platko, nadie,
nadie se olvida.
Fue la vuelta del mar.
Fueron diez rápidas banderas
incendiadas sin freno.
Fue la vuelta del viento.
La vuelta al corazón de la esperanza.
Fue tu vuelta.
Azul heróico y grana,
mando el aire en las venas.
Alas, alas celestes y blancas,
rotas alas, combatidas, sin plumas,
escalaron la yerba.
Y el aire tuvo piernas,
tronco, brazos, cabeza.
¡ Y todo por ti, Platko,
rubio Platko de Hungría !

Y en tu honor, por tu vuelta,
porque volviste el pulso perdido a la pelea,
en el arco contrario al viento abrió una brecha.
nadie, nadie se olvida.
El cielo, el mar, la lluvia lo recuerdan.
Las insignias.
Las doradas insignias, flores de los ojales,
cerradas, por ti abiertas.

No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Ni el final: tu salida,
oso rubio de sangre,
desmayada bandera en hombros por el campo.
¡Oh, Platko, Platko, Platko
tú, tan lejos de Hungría !
¿ Qué mar hubiera sido capaz de no llorarte ?
Nadie, nadie se olvida,
no, nadie, nadie, nadie.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!