L’AMOR MARINER, POEMA DE ROC LLOP I CONVALIA: ORIGINAL I TRADUÏT
Podem considerar en Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vitry-sur-Seine 1997) com a un poeta veritablement prolífic, atès que al llarg de la seua llarga vida va anar omplint milers de fulls amb tota mena de versos de format, temàtica i mètrica diversa. No voldríem ser agosarats però creiem que podem qualificar el seu univers lletrat com a memorialisme poètic, atès que sap plasmar com pocs altres els seus sentiments i les seues vivències més íntimes d’una manera ben lírica.
Roc Llop i Convalia
Primerament, hem de tindre ben present la seua trajectòria personal, professional i política/sindical. Mestre d’arrel anarquista (militant de la Confederació Nacional del Treball), es va interessar pel moviment pedagògic que volia impulsar la implantació de l’educació laica durant els anys de la II República. Va redactar algun tractat de pedagogia educativa durant un període il·lusionant en què s’havia incorporat la llengua catalana al sistema educatiu públic. Represaliat com a conseqüència dels Fets del 6 d’octubre de 1936 , va ser empresonat al vaixell-presó Manuel Arnús al Port de Tarragona, a la vegada que va ser destituït per decret com a mestre de l’Escola pública del poble de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Durant els primers mesos del conflicte bèl·lic va exercir com a Delegat de Cultura de la Generalitat a la Vegueria del Camp de Tarragona. A finals de gener de 1939 es va veure forçat a creuar el Coll d’Ares envers la ruta incògnita, que el portaria a camps de concentració de la Catalunya del nord com el de Setfonts, a allistar-se a la Companyia de treballadors estrangers per construir l’estratègica Línia Maginot en plena 2a Guerra Mundial, per finalment ser capturat per la Gestapo i deportat al camp de la mort de Mauthausen-Gusen, a la regió austríaca d’Oberdanau, un dels més terrorífics i sagnants dels que va instaurar el règim nazi.
Un cop recobrada la llibertat el 5 de maig de 1945, es va instal·lar a la regió parisenca, on va poder realitzar una notable tasca lletrada com a bibliotecari de la CNT a l’exili, redactor de fulletons com Hispània o Terra lliure, així com, molt especialment, com a intrèpid poeta, que va aconseguir retratar com ben pocs l’horror viscut.
La seua extensa obra poètica hauria de quedar dividida d’acord a tot un seguit de temàtiques concretes, mitjançant les quals l’autor pretenia exterioritzar els seus sentiments més profunds i el seu estat d’ànim en particular, a voltes la denúncia més aferrissada sobre tot allò que li havia tocat viure. Consegüentment, sempre des de la seua dramàtica situació personal com a exiliat, al qual se l’havia desterrat de la terra natal, a la vegada que havia sofert la llopada més cruel possible per part del règim genocida més espantós que ha conegut la història.
Quant a les esmentades temàtiques hem cregut oportú de remarcar les següents:
Amorosa Càntics a la natura verda Postals turístiques Humanista
Pacifista Obrerista Elogiosa
Horror
La llengua habitual de la seua poètica era majoritàriament la seua vernacla, el català, tot i que en nombroses ocasions va fer ús del castellà, així com també del francès. Els eixos temàtics romanen idèntics en qualsevol de les tres parles, però.
Els quatre anys viscuts entre la fam i la mort a Gusen li varen deixar una petjada inesborrable. La seua tragèdia personal el porta a un fet imprescindible per tal d’entendre la seua obra: fins i tot quan composa poemes de caire amorós o de natura es nota el desencís del cantor envers un futur en què no s’haurien de repetir mai les atrocitats d’un passat massa recent encara. El paper de l’ésser humà queda sempre en entredit forçosament, com a responsable directe d’un gran nombre de maldats i d’infinitats de sofriments. El seu ideari obrerista queda ben implícit en versos en què retrata la supeditació de les persones als poders polítics i econòmics. La recerca de la pau omnipresent, l’amor familiar irrenunciable, els elogis envers personalitats amigues que han realitzat una notable tasca artística i cultural, i emergents càntics a una terra natural bella, conformen un univers poètic de notable alçada.
L’any 1965 aconseguia el primer èxit literari en ser guardonat als Jocs Florals de l’exili celebrats a París, per diversos poemes (Aquella mort) que varen ser publicats dos anys després en un llibre amb un nom ben significatiu: Poemes de llum i de tenebra.
Ja a finals dels anys 1970 veia la llum un extens poema únic en francès, Mission ratée de l’homme sûr térre (La missió equivocada de l’home sobre la terra), on deixava palès el seu escepticisme sobre la petjada humana en aquest planeta, que era capaç d’escombrar la bondat i deixar al descobert tota mena d’inhumanitats malignes.
El 1986 publicava Tríptic de l’amor i altres proses , en el qual inclouria alguns dels seus poemes més coneguts com: Costa de Riago, Poema de la lluna folla i A Margarida. Els dos primers havien estat musicats per l’emblemàtica cantautora, pintora i lluitadora antifeixista Teresa Rebull , una peça clau en la lluita política contra el règim feixista i en el treball per la recuperació de la cultura catalana.
En aquest recull hi va incloure igualment quatre narracions titulades Contes negres vora el Danubi , les quals havien estat guardonades als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974, al darrera dels quals hi ha un transfons de fidelitat immensa a la catalanitat.
L’any 2018, es va tirar endavant a títol pòstum una breu antologia poètica que incloïa 30 poesies ben representatives, a la qual se li va donar el nom de Ressec el llavi de dèria , un dels versos més emblemàtics de la seua notable producció.
LES POSTALS POÈTIQUES: POESIA PERSONALITZADA
A part de tota aquesta destacadíssima tasca poètica, que va veure la llum de manera molt escalonada en format llibre, o que es va anar imprimint a les pàgines dels rotatius antifeixistes anteriorment esmentats, la figura de Roc Llop i Convalia també pren alta dimensió per mitjà de tot un seguit de postals poètiques que volien deixar petjada en moments determinats de l’any, sobretot en celebracions casolanes com és el Nadal o el canvi d’any. El poeta solia publicar les seues salutacions en un full d’impremta que anava repartint entre familiars, amistats, lletraferits, artistes i companys ideològics de lluita obrera i política. El seu ferm compromís amb el llenguatge el portava a usar-lo degudament per tal de donar auguris i elogis en períodes durant els quals s’esqueia. Li suposava tota una autèntica devoció, per la qual era altament conegut en els ambients de la resistència antifranquista en què es movia activament.
A voltes, unes estrofes soltes d’algunes d’aquestes “postals” les trobem entrellaçades en composicions més extenses. Aquest no és un fet secundari, sinó una manera d’entendre l’ús poètic ben particular. És a dir, uns versos que poden tindre un sentit de manera individual, però que es poden incorporar a una composició més extensa amb un missatge semblant, tostemps a criteri del creador.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!