Instal·lats com vivim (la majoria) en aquesta mena de semenfotisme reivindicatiu de la nostra identitat és necessària, de tant en tant, la injecció d?una mica d?adrenalina. Rellegir les textos de l?intel·lectual ebrenc i independentista Joan Cid i Mulet és una bona manera de reactivar l?autoestima dels catalans.
Quan el més fàcil és recrear-se en els tòpics que parlen d?unes Terres de l?Ebre enclavades, encara, en l?espanyolisme ranci, és una sort poder comptar amb el treball desllorigador de persones com l?Emigdi Subirats que treballen per reivindicar el passat catalanista de les nostres comarques. Aquests campredonenc s?ha convertit en l?ànima i el motor del centenari de l?escriptor jesusenc ?periodista i polític catalanista durant la segona república espanyola? Joan Cid i Mulet. Precisament, ara fa unes dies, es van presentar a Campredó dos dels darrers llibre que ha publicat l?Emigdi per commemorar el centenari de l?intel·lectual: La Catalanitat exiliada (recull d?articles) i Joan Cid i Mulet testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps.
De la seua lectura n?he extret una conclusió: ha tornat la democràcia parlamentària però les relacions entre Catalunya i Espanya recreen els mateixos esquemes de fa 70 anys. Res a canviat. Viure en l?anacronisme és un error i una vegada per totes, uns i altres, hem de reconèixer que aquest matrimoni no funciona. Potser ha arribat l?hora d?optar pel divorci, no creieu?