Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Josep M. Cid i Rollan: un català-mexicà
Aquest matí ha estat personalment molt emotiu, atès que finalment he pogut conèixer Josep M. Cid i Rollan, fill de l’intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet, el centenari del qual celebrem aquest any amb tanta embranzida des de l’EMD de Jesús. Havíem estat en contacte via correu electrònic durant més de dos anys. L’he anat mantenint al dia de tot el seguit
d’actes del centenari del naixement del seu pare. M’ha enviat informació i nombroses fotografies sobre l’àmplia vida social i cultural que el centenari escriptor va portar a Mèxic.
Ens hem trobat precisament, com no podia ser d’altra manera, en la casa de naixement del seu pare, al carrer de Fortuna, actualment residència de la senyora Pietat Valls, vídua del nebot de l’homenatjat i escriptor amateur Joan Prades i Cid. Prades era un fervent seguidor de la carrera literària del seu oncle. Ell va fer tasques de folklorista, era molt afeccionat a la poesia, al cant, a la composició de jotes, i narrador. Va ser el veritable enllaç entre l’intel·lectual jesusenc i
la intel·lectualitat tortosina dels anys 1960 i 1970. El gran avalador de l’oncle de Mèxic que havia realitzat una feina extraordinària culturalment durant el període republicà i que havia aprofundit aquest treball al país asteca. La senyora Pietat Valls ens ha estat molt útil durant tot el centenari,
en donar-nos tota mena de facilitats per deixar-nos consultar tota l’obra de
Cid i Mulet que el seu marit difunt conservava a casa com un tresor.
Hem xerrat abastament amb Josep M. Cid i Rollan sobre la figura del seu pare i sobre els seus quefers durant els durs anys de la Guerra Civil. Es queixava del fet que el seu progenitor havia pensat tothora en la societat i en Catalunya, però mai
no havia fet esment per escrit dels sofriments familiars. La seva és una de les tantes històries de guerra. Tenia 3 anys quan va esclatar i 6 quan havia de creuar els Pirineus, en un acte que es va convertir en tota una epopeia, al costat de la seua mare, Rosa, i la seva germana, Montserrat, de 8 anys. Recorda haver patit molta gana a Perpinyà. També tenia en el record haver agafat el
vaixell Marechal Lyeutail cap al port de Casablanca, i haver estat tirat durant un mes a la platja marroquina a l’espera que el vaixell portuguès Nyassa els recollís.
El viatge del Nyassa el va marcar com a tants milers d’exiliats. Una volta a Mèxic, va escolaritzar-se al col·legi Madrid, l’habitual per als fills d’exiliats. Ens fa cinc cèntims del fet que una de les metgesses del centre era la tortosina Rosa Poy, dentista i representant dels quàquers. Diu que no va fer gaire vida a l’Orfeó Català de Mèxic, al contrari que el seu pare. Existia Mèxic fora de l’Orfeó. Els fills dels exiliats havien d’incorporar-se al nou país i la millor manera era mesclar-se amb la població autòctona. A la universitat va conèixer el Mèxic
real. Va estudiar enginyeria i treballa des de fa molts anys a la UniversitatuNacional Autònoma de Mèxic. De les seves vivències a l’Orfeó només li queden el seu paper com a jugador del FC Barcelona de Mèxic, l’equip que presidia el seu pare i que dirigia un històric entrenador, Jaume Camps. Amb ell varen estar a punt de muntar a la segona divisió mexicana. Sota la presidència del seu pare,
es va aconseguir que el FC Barcelona de Mèxic fos nomenat ambaixador del Barça a Amèrica.
Hem anat a les dependències municipals de Jesús i ha signat al llibre d’honor de l’EMD (Entitat municipal descentralitzada). S’ha definit com a català-mexicà, i ens ha demostrat l’agraïment per tots els honors que hem fet a la figura del seu pare. Josep M. Cid consulta amb assiduïtat el portal www.cidimulet.org
i els altres diferents portals literaris ebrencs. Li hem regalat el meu llibre La Catalanitat exiliada, i hem
inclòs exemplars per als seus fills i
nebots. En el nostre record estava la immensa feina realitzada per Joan Cid i Mulet, com a intel·lectual i catalanista exemplar.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!