Emigdi Subirats i Sebastià

Diumenge al matí ens vàrem desplaçar a Sitges per veure el partit de categoria cadet entre la Blanca Subur i el CD Tortosa. Les instal·lacions de l’escola de futbol sitgetana, en la qual s’han format alguns jugadors com l’exblaugrana i exblanquiblau Xavi Escaich, estan situades molt prop de l’institut Joan Ramon Benaprès on he estat destinat per dos anys. Hi vàrem anar en família, amb l’Araceli i els xiquets.  M’encanta seguir els xavals que practiquen diverses modalitats esportives i conversar amb ells sobre la seua afecció i les seues expectatives. El futbol base sempre m’ha interessat, ja que no tot és seguir la primera divisió i les magnífiques exhibicions d’aquesta meravella futbolística que és Leo Messi. A més, em feia molta il·lusió assistir a aquest partit per raons òbvies. M’estic integrant molt a Sitges i m’agrada seguir de prop la vida social, literària  i esportiva. Tanmateix, a  la Blanca  juguen molts de xavals de l’insti, i algun alumne meu, com el Jonay, amb el qual tinc molt bon feeling tot i que tenim creences religioses, m’he errat, volia dir futbolístiques, molt diferents. És qüestió de gustos: ell aposta pels qui veuen la Champions des del sofà a partir de vuitens, i jo prefereixo els que trepitgen la gespa.
Al partit d’anada s’havien imposat els sitgetans per 0-3. No hi vaig poder assistir al municipal tortosí, ja que  aquell cap de setmana, justament, el vàrem passar a Sitges ja que volíem conèixer el poble i visitar el Cau Ferrat, un autèntic temple de l’art. El resultat més important de la Blanca Subur, segons a la classificació, va ser la seua victòria davant del Barça. Tota una fita que recordaran aquests aguerrits xavals!!!
El partit va començar molt bé per als sitgetans atès que marcaren al minut 3. La primera impressió fou, doncs, que seria un partit fàcil, ja que també hi ha bastanta diferència en la classificació general. En canvi, els tortosins se situaren molt bé damunt del camp. Varen realitzar una primera part magnífica, durant la qual varen aconseguir un merescut empat. Van ser uns primers 45 minuts força interessants, sense gaires ocasions de gol, però. Tot i això, els dos equips es van lliurar força i varen entretenir el nombrós públic present a la grada, molts dels quals provinents de Tortosa. Nosaltres estàvem asseguts vora els tortosins, tot i que teníem el cor dividit. M’agraden els èxits esportius de la Blanca per la simpatia que tinc amb alumnes i resta de xavals, però els equips ebrencs sempre m’han tirat, per suposat. Amb el CD Tortosa també hi jugava algun alumne de l’Araceli a l’IES de l’Ebre.
A la segona part el ritme de joc va baixar força. Els joves tortosins pretenien  aguantar el marcador que era el seu objectiu veritable, un bon resultat que s’emportaven cap a les Terres de l’Ebre. En canvi, aviat s’adonaren que podien controlar el partit i varen creure’s que podien competir de tu a tu amb un equip teòricament superior. Els deu darrers minuts de partit varen ser clarament de superioritat tortosina, que aconseguiren tancar els sitgetans al seu propi camp. Finalment, varen rebre el seu premi merescut quan quedaven un parell de minuts per al xiulit final. Va haver una alegria pletòrica a la grada tortosina!!! Els xavals s’ho havien currat i se n’havien sortit. La Blanca ho va intentar durant els pocs segons que quedaven. No va poder ser. Probablement el resultat més just hauria estat l’empat, però els sitgetans varen deixar massa joc al rival, massa espais, i massa possibilitats per aproximar-se a l’àrea, i ho van haver de pagar car. La baixada física dels darrers vint minuts del segon temps els va deixar sense punts. Tot i això, em va deixar un bon sabor de boca algunes individualitats d’alguns jugadors. Ara de memòria em ve al cap la bona actuació durant la primera part del defensa Sergi Moreno, que em va agradar molt. També una centrada molt bonica de l’Albert Llacuna cap al Ramon Méndez, que hauria pogut estar un gol esplèndid. Alguna acció intrèpida prop de l’àrea de l’Over Ramos, que va demostrar talent tot i que va tenir un joc intermitent.
Només em queda desitjar molta sort a la Blanca en aquest final de temporada i que aconsegueixin els resultats que somnien, la seua Ítaka particular. També, per suposat, als joves xavals del CD Tortosa, que diumenge demostraren molt bona llavor futbolística que es conrea vora el nostre estimat riu Ebre.
Acabàrem la jornada amb un dinar excel·lent i una tarda de compres. Futbol, família i oci complementat, a redós dels xavals de l’institut que tant em motiven.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!